L’exili a la Jonquera, la ruta dels republicans cap a França

Història

L’exili a la Jonquera, la ruta dels republicans cap a França

La Guerra Civil, que va durar del 1936 al 1939, va significar l'enfrontament entre els partidaris i els contraris al govern democràtic de la República. El conflicte va acabar amb la victòria dels contraris a la República, aquest final va fer que milers de republicans haguessin de fugir d'Espanya cap a França per evitar les represàlies de la nova dictadura franquista.

Els exiliats van travessar la frontera a peu, un dels punts de pas va ser al voltant del municipi de La Jonquera, aquesta ruta ressegueix els llocs per on van passar els exiliats, recordant un fenomen dramàtic que avui, a casa nostra,  és un fet llunyà en el temps però que, en canvi, en molts altres països hi és ben present i actual.

Pobles de la ruta

L’exili a la Jonquera, la ruta dels republicans cap a França (Republicans Cap A L Exili 01)El 18 de juliol de l’any 1936 una part de l’exèrcit espanyol, capitanejat pels generals Franco i Mola, es va alçar en desacord amb el govern de la República espanyola, elegit democràticament a les urnes. Aquesta revolta va anar seguida d’una cruenta guerra civil que es va allargar des de  l’any 1936 fins el 1939, tres anys que van acabar amb la victòria dels contraris a la República, l’anomenat bàndol nacional. Aquest fet va fer que, al final de la guerra, milers i milers de persones del bàndol republicà es veiessin obligats a fugir cap a França, començant un exili que per molts seria llarg o definitiu.

La situació geogràfica de Catalunya, a tocar de França i convertida en un dels darrers territoris de la República ocupats pel bàndol nacional, va fer que s’hi refugiessin un gran nombre de republicans d’arreu que, en el moment d’acabar-se la guerra van fugir massivament pels diversos punts de pas de la frontera amb França, un d’aquests indrets va ser al voltant del municipi de La Jonquera. Des d’allà es pot iniciar una ruta fins a la frontera que permet recordar el recorregut per on van fugir els republicans i conèixer els vestigis que encara avui testimonien tot aquell episodi històric.

La Jonquera

L’exili a la Jonquera, la ruta dels republicans cap a França (Museu Memorial Exili La Jonquera)La ruta la començarem al municipi de La Jonquera, allà, al Carrer Major 43-47, s’hi troba el Museu Memorial de l’Exili, inaugurat l’any 2007 i dedicat a recordar i explicar l’exili republicà, un equipament que forma part de l’extensa Xarxa d’Espais de la Memòria de Catalunya. El museu compta amb una exposició permanent amb diversos apartats, una part es dedica a fer una consideració general sobre l’exili, no només el republicà, un altre àmbit fa memòria de la Guerra Civil, la derrota i la retirada republicana. A més a més el museu també dedica una part de l’exposició a explicar a quins països van anar parar el gruix dels exiliats republicans i quins fets i contextos històrics s’hi van trobar. Finalment, el museu dedica un apartat a mostrar el llegat de l’exili, mostrant diversos documents i objectes relacionats amb aquest fet.

Juntament amb l’exposició permanent també s’hi poden trobar exposicions temporals relacionades amb les guerres i els exilis.

Agullana

Un cop hem visitat el Museu Memorial de l’Exili coneixerem els records de l’exili republicà sobre el terreny, per fer-ho sortirem de La Jonquera, i anirem fins a Agullana. Allà s’hi poden trobar construccions que van ser utilitzades pel Govern de la República espanyola, una d’elles és la casa de Can Bech, al carrer de Bech de Careda número 5, va ser la seu de l’Estat Major de la República.

Fora d’Agullana, a 5 quilòmetres del municipi si seguim la carretera en direcció La Vajol, hi trobem el Mas de Can Bech de baix, en aquesta casa s’hi va allotjar el president del govern de la República, Juan Negrín. L’estada del president en aquest indret es va acabar després del bombardeig franquista d’aquest habitatge el 4 de febrer, el bàndol franquista s’havia assabentat que es trobava allà gràcies a la premsa francesa. El president mateix es va haver de refugiar en un bosc proper i l’endemà abandonava l’Estat Espanyol. D’aquesta manera, durant uns dies, Agullana es va convertir en la capital de la República.

L’exili a la Jonquera, la ruta dels republicans cap a França (Republicans Cap A L Exili 02)Un cop visitada la població ens dirigim cap a La Vajol, just sortint d’Agullana, a dalt d’un turó, hi veurem el Mas Perxès, un edifici amb significació històrica ja que, allà, durant la retirada republicana s’hi van allotjar diversos intel·lectuals i el president de la Generalitat, Lluís Companys, amb gairebé tots els consellers, alguns diputats del Parlament i el president del govern basc, José Antonio Aguirre. Entre el grup d’intel·lectuals, escriptors i artistes vinculats a la Conselleria de Cultura -encapçalada per Carles Pi i Sunyer- destacaven Pompeu Fabra, Pau Vila, Pere Bosch i Gimpera, Joan Oliver i Mercè Rodoreda, tots ells van passar-hi alguna nit entre el 30 de gener i el 5 de febrer de 1939 fent una parada en el seu camí cap a l’exili.

Es calcula que un total de 300 persones van allotjar-s’hi durant els dies que es va produïr l’exili republicà, a més a més, el 27 de gener de 1939 la Institució de les Lletres Catalanes hi va celebrar la seva darrera reunió en territori català.

Aquest mas amaga una altra curiositat, l’any 2000 s’hi van trobar un valuós conjunt de documents relacionats amb la Generalitat republicana que havien quedat oblidats i amagats durant 60 anys. Els documents havien quedat accidentalment ocultats entre les runes de la capella del mas, malmesa durant la guerra.

La Vajol

L’exili a la Jonquera, la ruta dels republicans cap a França (Monument A L Exili La Vajol)Ens dirigim cap a La Vajol on podrem conèixer més indrets relacionats amb la ruta que van seguir els exiliats per anar fins a França. A l’entrada de La Vajol hi trobarem un aparcament, allà hi ha una indicació que ens explicarà el camí que hem de seguir per anar fins al Monument a l’exili, aquest homenatge als exiliats consisteix en una escultura de bronze. Es tracta d’unes figures que representen un home i la seva filla, la nena havia perdut una cama a causa d’un bombardeig franquista a l’Aragó, el novembre de 1937. Aquesta escultura està basada en persones reals ja que parteix d’una fotografia que va fer un periodista estranger durant el seguiment del camí dels exiliats.

L’exili a la Jonquera, la ruta dels republicans cap a França (Can Barris La Vajol)Un altre dels llocs de referència de l’exili, situat als afores de La Vajol, és Can Barris, un gran casal on s’hi va allotjar el president de la República Espanyola, Manuel Azaña, just abans de partir cap a l’exili. Per arribar-hi cal agafar la carretera de La Vajol cap a Maçanet de Cabrenys fins que trobem el trencall.

L’exili a la Jonquera, la ruta dels republicans cap a França (Mina Canta O De Negrin La Vajol)Un altre lloc d’importància és la mina Canta o d’en Negrín. Aquesta era una mina que, a les acaballes de la Guerra Civil, va tenir una altra funció,  el president del govern de la República, Juan Negrín, va confiscar-la i va enviar-hi i guardar-hi una remesa d’obres d’art del Museu del Prado per protegir-les dels bombardejos franquistes, a més a més, també hi va guardar un tresor de cinc-cents milions de dòlars que més tard seria embarcat cap a Mèxic. A causa del seu mal estat, actualment la mina és tancada al públic, tot i així es pot arribar fins a l’entrada tot seguint el trencall que hi ha a la carretera de La Vajol a Maçanet de Cabrenys, un cop passat el trencall de Can Barris.

L’exili a la Jonquera, la ruta dels republicans cap a França (Imatge Inspiracio Monument A Exili La Vajol)Després d’aquesta part de la visita ens dirigirem al Coll de Lli, per arribar-hi hem de retornar fins a La Vajol i agafar la carretera GI-505 en direcció Ceret, al cap de 1,5 km arribarem al restaurant Manrella-Comaulis, en aquest punt podem deixar-hi el vehicle ja que haurem de continuar la ruta a peu. Allà trobarem els indicadors cap al Coll de Lli i haurem de caminar uns 30 minuts fins arribar-hi.

Un cop arribem a un petit mas que hi ha al costat del camí haurem de continuar en direcció cap al poble francès de Les Illes, a pocs metres hi trobarem una esplanada amb un tancament fet amb un filferro. Aquest punt és la frontera amb França i, per tant, el coll de Lli, per aquí mateix camí hi van passar milers d’exiliats anònims i d’altres ben coneguts com els presidents de la República Manuel Azaña, el president del govern espanyol, Juan Negrín, el president de la Generalitat, Lluís Companys, i el president del Govern Basc, José Antonio Aguirre. En aquest punt fronterer tan simbòlic s’hi pot trobar una placa d’homenatge als presidents i a la resta d’exiliats republicans que van seguir aquest camí cap a l’exili.

L’exili a la Jonquera, la ruta dels republicans cap a França (Monument A Lluis Companys Coll Manrella)Després de visitar el Coll de Lli ens dirigirem cap un altre indret d’homenatge, el coll de Manrella, per arribar-hi tornarem pel mateix lloc on hem vingut per agafar de nou el cotxe i la GI-505 en direcció Ceret,  seguirem per aquesta carretera fins arribar al trencall on indica Monument a Lluís Companys. Tal com indica el seu nom aquest és un indret dedicat a l’homenatge permanent a la figura del president de la Generalitat Republicana. Es troba en un altre punt fronterer i, tot i no ser el lloc per on va passar Companys, es va construir aquí per ser un lloc més accessible i ampli que no pas el Coll de Lli. Va ser construït el 1981 per la Comissió d’Actes en Memòria del President Companys, cada 15 d’octubre, aniversari del seu afusellament, s’organitza un homenatge davant del monument.

En aquest punt acabem la ruta de l’exili, un recorregut emotiu que permet reviure uns fets dramàtics que van marcar la història de Catalunya i d’Espanya durant el segle XX, un èxode que, malgrat la distància en el temps, encara manté uns records ben vius.