Després dels Decrets de Nova Planta

Història

Després dels Decrets de Nova Planta

Després d’una guerra sempre hi ha conseqüències catastròfiques: persones mortes, ferides, destrucció d’edificis, etc. Però no hem de tenir en compte només els danys tangibles. També cal tenir present tot allò que no es veu, sinó que se sent i que amb el pas dels anys deixa evident la catàstrofe soferta...

En una guerra sempre hi ha dos bàndols: vencedors i vençuts. I aquesta ruta, està dedicada a aquells vençuts que no només van perdre persones estimades o alguna extremitat, o van perdre la casa. Des de femTurisme.cat volem dedicar aquesta ruta a allò intangible que es va perdre: la cultura, la llengua, però sobretot a allò que ha perdurat amb els anys... el sentiment de pertinença a una terra, a un país, a una gent, a una llengua, a una cultura, a una tradició... a Catalunya.

La victòria de Felip V

Després dels Decrets de Nova Planta (felip V guerra de successio)Un cop les tropes de Felip V, després de catorze mesos de setge, fan caure la ciutat de Barcelona als seus peus, tot canvia.

S’implanta un nou sistema polític, es deroguen els privilegis dels nobles, els furs locals i les institucions d’autogovern, però també s’aboleixen les institucions catalanes i les llibertats civils que gaudia el seu poble.

La Guerra de Successió espanyola havia portat destrucció. Es calculen que al voltant de 400.000 soldats van morir des del seu inici al 1701 fins a la capitulació de la ciutat el 1714. En concret, en el setge de la ciutat hi van morir i van quedar ferits més de 17.000 homes; uns 7.000 eren defensors de la ciutat de Barcelona i la resta, uns 10.000, formaven part de l’exèrcit de Felip V.

Decrets de Nova Planta

Després dels Decrets de Nova Planta (el decret de novaplanta 1714)Coneixem per Decrets de Nova Planta tot el conjunt de lleis promulgades per Felip V un cop arribat al tro de la corona espanyola.

Aquestes lleis incloïen l’abolició de les corts, dels consells municipals i de la Generalitat, com a màxim exponent. Molts dels edificis ocupats per aquestes institucions van ser ocupats i es va fer construir la Ciutadella militar de Barcelona per a controlar la ciutat. Aquesta nova construcció va fer canviar completament el barri de la Ribera, ja que es van enderrocar una gran quantitat d’edificis.

Les lleis de Castella van ser imposades, de la mateixa manera que ho va ser un nou impost, el cadastre, i els municipis van ser dissolts per imposar un nou sistema d’alcaldies i regidories.

Les universitats catalanes van ser tancades i se’n va crear una de nova, la de Cervera. La cultura catalana es va veure perseguida i n’és una mostra clara la poca quantitat de llibres editats al llarg del segle XVIII.

El nom de Nova Planta prové de la implantació d’una nova estructura al sistema de govern i a les institucions que es veuran modificades, ja que amb aquestes lleis, la monarquia espanyola es converteix en una monarquia absolutista afegida a les que ja hi havia a Europa.

Aquests Decrets de Nova Planta van ser vigents fins el 1837, data en que es ratifica la Constitució Espanyola i els decrets queden derogats, donant així camí d’entrada a la sobirania nacional que es consagrarà al territori des d’aquell moment.

Monarquia absolutista Borbònica

Després dels Decrets de Nova Planta (monarquia absoluta 1714)La primera premissa que suposa Felip V quan arriba al tro és que la seva presència com a monarca del territori prové d’un origen diví.

Això feia que tot el sistema de govern depengués de la voluntat del monarca per prendre decisions, ja que es considerava plenament sobirà per escollir les opcions adequades.

La monarquia espanyola estava formada per un conjunt d’unions de diferents territoris, tots ells a través dels matrimonis, que van veure com quedaven supeditats a les noves lleis centrals que se centraran en el màxim representant sobirà: el rei.

Només en queden salvaguardades les zones de l’actual Navarra, País Basc i l’Aran.

Ciutadella de Barcelona

Després dels Decrets de Nova Planta (maqueta ciutadella barcelona 171)La Ciutadella de Barcelona fou ideada i construïda com a edifici militar, no només amb l’objectiu de defensar la ciutat de les conquestes exteriors, sinó també per atemorir els habitants de Barcelona.

El projecte de la Ciutadella fou ideat dins d’un conjunt de construccions que serien útils per a la ciutat, com ara una ampliació del castell de Montjuïc o fer de les Drassanes una caserna militar.

La seva estructura consistia en una construcció de forma pentagonal acabada en cinc baluards principals i cinc més de contigus situats entre dos dels principals.

Les obres de construcció s’iniciaren el 1716 i el 1725 ja es donaven per acabades. I va perdurar amb aquesta estructura fins el 1841, anys en què es va començar a enderrocar.

Amb la seva desaparició, desapareixia un dels símbols opressius que hi havia a la ciutat. A partir d’aquell moment es convertiria en una zona verda que va ser estrenada el 1888, coincidint amb l’Exposició Universal.

Les universitats catalanes

Després dels Decrets de Nova Planta (universitat de barcelona catalanes 1714)El tancament de les universitats catalanes és una de les conseqüències més importants a nivell cultural a la Catalunya del segle XVIII.

Aquest fet va marcar tot el què s’esdevindria a partir d’aquell moment, ja que Felip V va fer construir una universitat, la de Cervera, des de la qual pogués tenir control de tot el coneixement que es difonia al territori, tot deixant de banda els elements característics propis de la cultura, com era el cas de la llengua.

Entre les universitats que van ser clausurades hi havia la de Barcelona, la de  Tarragona, Lleida, Girona, Tortosa, Vic i Solsona.

Universitat de Barcelona

Després dels Decrets de Nova Planta (universitat de barcelona 1714)Tal i com va passar amb totes i cadascuna de les universitats catalanes, la Universitat de Barcelona va ser suprimida el 1717 i durant un temps reconvertida en caserna militar.

L’edifici històric de la Universitat de Barcelona, però és de construcció posterior, de la segona meitat del segle XIX. Es troba situat a l’actual Plaça Universitat de la ciutat de Barcelona.

És un edifici majestuós que presideix la plaça. Està dividit en tres parts: una de central i dos cossos laterals. La principal destaca pel paranimf que té al seu interior, una sala d’actes d’una gran qualitat artística. Els dos cossos centrals tenien l’objectiu d’acollir les dues branques d’estudis (lletres i ciències). Cadascuna d’elles compta amb un claustre interior i uns passadissos en els que a un li ve de gust perdre’s.

Universitat de Tarragona

Després dels Decrets de Nova Planta (universitat tarragona 1714)Els estudis superiors a la ciutat de Tarragona van ser suprimits, igual que tota la resta, el 1717. Tot i així, Tarragona no va reprendre el seu funcionament fins a la segona meitat del segle XX.

Això va ser possible per l’unió de tres centres formatius: dos de Terrassa i un de la mateixa ciutat de Tarragona.

La Universitat de Tarragona està formada per sis campus distribuïts per tota la ciutat: una part al centre, una a la zona nord de la ciutat, una altra a la zona est, una a Vila-seca, una altra a Tortosa i la darrera al Baix Penedès.

L’edifici principal és el que es troba situat al centre de la ciutat.

Universitat de Lleida

Després dels Decrets de Nova Planta (universitat lleida abans 1714)La Universitat de Lleida no es va salvar del tancament al 1717, tot i ser una de les universitats més importants i la més antiga del territori, del 1297.

La universitat consta de cinc campus repartits en diferents zones de la ciutat de Lleida i d’un edifici principal del Rectorat. Aquest edifici fou construït al segle XIX per a ser utilitzat com a seminari, tal i com va passar amb moltes altres universitats, amb el pas dels anys, però ha deixat de tenir la seva funció inicial per acollir la major part d’equipaments i òrgans de govern de la universitat.

Universitat de Girona

Després dels Decrets de Nova Planta (universitat girona 1714)La Universitat de Girona no va ser una excepció, també va patir el seu tancament el 1717 i no va reobrir de nou fins el 1869.

L’edifici de les Àligues, on estava situada, es va convertir en un annex del regiment militar d’infanteria.

Aquest edifici fou construït al segle XVI i d’aquella època encara se’n conserva la façana que el presideix, d’època renaixentista. Consta de dues àligues, d’aquí li ve el nom, que sostenen l’escut de la ciutat i acompanyat per unes ales que simbolitzen dos àngels. Tota ella està feta de pedra picada i encara és present al Barri Vell de la ciutat de Girona.

Universitat de Tortosa

Després dels Decrets de Nova Planta (universitat tortosa reials col.legis 1714)Els Reials Col·legis de Tortosa són un conjunt de tres edificis: el Col·legi de Sant Jaume i Sant Maties, l’església de Sant Domènec i el Col·legi de Sant Jordi i de Sant Domènec. Aquest darrer acollia l’antiga Universitat de Tortosa.

Es tracta d’un edifici que només conserva la portalada de dos cossos i d’estil renaixentista, ja que els atacs de les tropes franquistes van bombardejar tota la resta. Tot i la destrucció patida, l’inscripció que reconeix la portalada com a la casa de la saviesa no deixa lloc al dubte d’allò que va ser en altres temps.

També es conserva l’escut dels dominics i la data de construcció, 1578, just a l’arc de mig punt que corona la gran porta.

Universitat de Vic

Després dels Decrets de Nova Planta (universitat vic seminari vell 1714)La història de la Universitat de Vic comença amb la concessió que va fer Felip III el 1599, per a oferir els graus d’Arts i Filosofia. Va rebre el nom d’Universitat Literària de Vic.

Aquesta però, va tancar portes, el 1717. Va ser la darrera universitat catalana que va abolir Felip V.

Un cop recuperat el dret universitari de la ciutat, pren el relleu l’edifici del Seminari Vell, situat prop de la Plaça Major.

És en aquest centre on més endavant hi estudiaran catalans il·lustres com Jacint Verdaguer, nascut a Folgueroles, prop de la ciutat de Vic.

Universitat de Solsona

Després dels Decrets de Nova Planta (universitat solsona palau llobera 1714)La Universitat de Solsona fou creada a la primera meitat del segle XVII i va representar un impuls per les institucions i pels costums de la ciutat de Solsona.

Es trobava ubicada a l’edifici on actualment hi ha instal·lat el Consell Comarcal dels Solsonès, al Palau Llobera.

Es tracta d’un edifici gòtic construït a la primera meitat dels segle XV. Està fet de pedra picada i consta de tres plantes, talment com si es tractés d’una estructura de casa senyorial, tot i que la seva funció inicial va ser la d’acollir malalts i necessitats, com a hospital de pobres.

Les restauracions i reformes que s’hi ha fet, han permès descobrir elements amagats que ara es deixen veure. També hi ha present l’estil renaixentista i elements més moderns de construcció.

Mostrar mapa de rutes