Cultura i aventura a l'embassament de Rialb

L'embassament de Rialb s'estén pels municipis de Ponts, La Baronia de Rialb i Tiurana, de la comarca de La Noguera, i Bassella, Peramola i Oliana, a l'Alt Urgell. Inaugurat l'any 2000 i amb una presa de 99m d'alçada, el pantà recull les aigües dels rius Segre, Rialb i Riera Salada. Està gestionat per la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre i té l'objectiu d'oferir subministrament als Canals d'Urgell i Segarra-Garrigues, que abasteixen a 80 nuclis de població (200.000 habitants), i per retenir una possible riuada del Segre. També disposa d'una central hidroelèctrica gestionada per NECSO S.A. amb una potència estimada de 100Gw anuals.

La construcció del pantà va començar l'any 1992, a pocs quilòmetres del pantà d'Oliana i va suposar una inversió de 240 milions d'euros.

Amb una capacitat de 402,8 hm3, l'embassament de Rialb esdevé el segon més gran de Catalunya, i s'ha convertit en un atractiu turístic gràcies al seu entorn de natura en estat pur.

Trenta anys de lluita

El projecte de la construcció de l'embassament de Rialb es remunta als anys seixanta, però es va anar endarrerint per diversos motius. Els principals impediments per dur a terme el projecte van ser l'elevat cost de la seva construcció i l'oposició dels habitants dels municipis de Miralpeix, Tiurana, Castellnou de Basella, Clua d'Aguilar i Aguilar de Basella, que havien de ser desallotjats de les seves cases, a més de quedar les terres més fèrtils de la zona sota les aigües del nou pantà.

L'any 1982, arran dels greus danys que va provocar una riuada del Segre, es va aprovar la construcció del pantà, però no va ser el 1993 quan es van començar les obres.

Dos anys més tard, el 1995, unes 300 persones van haver de ser desallotjades per poder continuar amb la construcció del pantà, i va ser el 1999 quan es van enderrocar les cases dels pobles afectats.

Aquell mateix any es va iniciar un procés gradual per omplir l'embassament i comprovar la resistència de la presa, però la falta d'un pla d'emergència i continuades sequeres van allargar el procés encara deu anys més. Finalment, l'any 2009 el pantà va assolir gairebé el 80% de la seva capacitat, esdevenint des d'aleshores plenament operatiu.

El ressorgir de Tiurana

L'any 1999 els habitants de Tiurana, un dels pobles que havia estat enderrocat per la construcció del pantà de Rialb, van crear un nou nucli urbà a uns 3km de l'antic poble i dins el mateix terme municipal.

Al voltant del santuari de la Mare de Déu de Solers, una església del sXVI dedicada a la patrona del poble i decorada amb pintures d'estil barroc,  s'hi van edificar noves cases i s'hi van traslladar elements arquitectònics de l'antic poble. En destaquen el cementiri, on s'hi pot visitar un sarcòfag medieval de pedra sorrenca; la façana de l'antiga parròquia de Sant Pere de Tiurana, una construcció gòtica del 1545; una font d'origen àrab que es coneix com “El Pou” o les arcades del carrer major.

L'escultor alemany Christian Tobin va dissenyar una escultura per la plaça de la nova localitat, conformada per tres columnes d'uns tres metres que representen els tres membres d'una família (pare, mare i fill), les quals que es mouen gràcies a la força de l'aigua. L'escultura va inaugurar-se el setembre de 2006 i simbolitza l'esforç d'un poble que va quedar ofegat sota unes aigües que ara li donen vida a través del moviment d'un dels seus nous símbols.

Natura en estat pur

La situació geogràfica de l'embassament de Rialb permet admirar paisatges verges amb una vegetació autòctona conformada principalment per pins rojos, alzines, roures, ginebres, pollancres, salzes i nombroses plantes medicinals com la cua de cavall, el timó o la camamilla.

Als boscos que envolten el pantà hi conviuen àguiles, llebres, guineus, porcs senglars i el trencalòs, un au típica d'aquests paisatges humits.

A la tardor, els boletaires es troben en un entorn idoni per gaudir de la seva afició, ja que hi poden trobar abundants rovellons, camagrocs, agulletes i fredolics.

Esport i aventura

L'arquitectura de l'embassament de Rialb juntament amb les múltiples possibilitats que ofereix el seu entorn natural més verge, l'han convertit en un espai idoni per practicar tota mena d'esports, des dels més tranquils com el senderisme i la pesca, fins a esports d'aventura com el ràfting i el barranquisme.

Pel que fa a esports aquàtics, mitjançant l'oferta d'empreses especialitzades, al pantà es poden practicar piragüisme, canoa de llac, caiac en aigües tranquil·les, ràfting en descens pel riu Segre i barranquisme. D'aquesta última activitat en destaquen el Barranc del Boter, la cascada més alta de Catalunya amb 1.000m de longitud i un desnivell de 500m, i el Barranc de Gabarra, el descens més llarg de Catalunya, amb una durada d'entre cinc i set hores.

A banda dels esports, el pantà també disposa d'un servei d'amarratge i lloguer de barques, caiacs i barques motores.

Molt a prop de l'embassament, a la localitat d'Ogern i aprofitant l'aigua de la Ribera Salada, s'ha construït una platja de muntanya que consisteix en dues basses artificials (una per a adults i una per als més petits) i que disposa de servei de bar i un ampli aparcament, perfecte per passar un dia en família.

Pel que fa a activitats a l'aire lliure, destaquen l'escalada a la Roca dels Moros o a la via ferrada Regina de Peramola, una de les vies ferrades més llargues de Catalunya, i la Nordic Walking, una caminada de resistència organitzada per l'Ajuntament de Tiurana el darrer diumenge de cada mes.

També es poden realitzar activitats aèries com vol amb ultralleuger, en globus o parapent.

Descobrint les fonts de Peramola i Oliana

Una altra activitat que permet admirar l'entorn de l'embassament és el senderisme. La més destacada és una ruta al nord de l'embassament per descobrir els municipis de Peramola i Oliana a través de les seves fonts. A Peramola hi trobareu el pont de la Font de la Vila, la Font del Mig, les Fonts de Cristo i del Poble i la Font del Caner, un indret dedicat al poeta Miquel Martí i Pol. A Oliana un camí envoltat de natura uneix la Font de la Roqueta, la Font de Gotzena, la Font dels Agostants i la Font del Metó.

Un embassament envoltat d'història

Una altra manera de gaudir de l'entorn de l'embassament de Rialb és decantar-se per una visita cultural , ja sigui visitant construccions històriques com esglésies i castells, o bé apropant-se a algun dels museus que l'envolten.

D'entre les més de vint edificacions d'estil romànic que es conserven del segle XI, en destaquen l'ermita de Santa Eulàlia de Pomanyons de la Torra, que va haver de ser traslladada arran de la construcció de l'embassament de Rialb; l'església de Sant Martí de Terrassola, que fou el centre religiós de la zona alta de la vall de Rialb durant l'Edat Mitjana; Sant Salvador del Corb, l'església romànica més petita de Catalunya i l'església de Sant Ermengol, que forma part del camí de patrimoni religiós “Camí de Sant Ermengol”.

A banda d'ermites i esglésies, també es poden visitar ruïnes de castells romànics a Pont (Ruïnes del Castell de Ponts), a Peramola (Ruïnes del Castell de Peramola) i a Bassella (Ruïnes de l'antic Castell d'Aguilar, conegut popularment com “La Torre dels Moros”).

Pel que fa als museus, es pot visitar el Museu dels Antics Oficis de Tiurana; el Museu de la Moto, a Bassella, del que en destaca la gran col·lecció de motocicletes històriques; el Museu Francesc Boncompte, a Ponts, del que destaca la gran col·lecció d'armes blanques i de foc de tots els temps; i els pous de gel d'Oliana i de Ponts.