150 anys del ferrocarril de Tarragona a Martorell

Durant el 2015 es va commemorar aquesta efemèride per part d'onze entitats diverses que tenen en comú recuperar el patrimoni ferroviari - Institut d'Estudis Penedesencs, Amics del Ferrocarril del Penedès, Centre d'Estudis d'Altafulla, Port de Tarragona, Centre d'Estudis Sinibald de Mas de Torredembarra, Amics de la Història del Vendrell, Arxiu Comarcal del Baix Penedès, Associació Cultural Ferroviària de Tarragona i Amics del Ferrocarril de Martorell -, les quals van programar diferents actes al llarg de l'any com, per exemple, la posada en marxa d'un tren commemoratiu que realitzà, exactament, el mateix recorregut originari. També van generar material divers, del qual se'n pot fer ús avui dia.

L'arribada del ferrocarril i la ruta que aquest seguia va representar una revolució en el transport terrestre i va propiciar molts canvis al territori, tant paisatgístics i de comunicació com econòmics, socials i urbanístics. A continuació us desvetllem més secrets sobre la construcció i arribada d'aquesta ruta ferroviària amb més d'un segle d'existència.

La connexió Martorell - Tarragona

El 15 d'abril de 1865 es va inaugurar la línia de ferrocarril que connectava Tarragona amb Barcelona. En realitat, es pensava que aquesta entraria en funcionament un any abans, concretament al 30 de juny de 1864, però es produïren diferents incidents que ho van retardar com, per exemple, l'esfondrament de terres a la trinxera de La Granada. Presumiblement, tot plegat es devia a una falta de planificació de l'època en el disseny de les grans línies de ferrocarril.

No obstant això, ja circulaven trens des del 1853 entre Barcelona i Molins de Rei; des de Molins de Rei fins a Castellbisbal, al 1856; i des de Castellbisbal a Martorell, des del 1859. També, Tarragona comptava, des del març de 1865, amb línia direcció a València.

L'empresa encarregada de les obres del tram Tarragona - Martorell va ser "Camino de Hierro del Centro" que es va constituir al 1853 per dur a terme el projecte.

A més de les dificultats en la construcció de l'obra, també es produí alguna polèmica en el camí. Al novembre de 1852 es va concedir el ferrocarril de Martorell fins a Reus, passant per Valls, encara que el 1851 ja s'havia concedit, provisionalment, la construcció d'un ferrocarril de Barcelona a Tarragona.

També generà polèmica el fet que el tren per anar a Barcelona passés per Vilafranca enlloc de per Vilanova. Sempre ha existit rivalitat entre aquestes dues poblacions – Vilafranca i Vilanova - i aquest tema va generar, de nou, soroll. Fer passar el tren per Vilanova suposava un camí difícil que implicava obrir la costa del Garraf i aquesta era una tasca complexa, així com costosa. De fet, no va ser fins a l'any 1881 que es va poder realitzar aquest trajecte per via fèrria, gràcies, en part, a les inversions privades.

Des de la posada en marxa del tram Tarragona - Martorell sortien dos trens diaris, un al matí i l'altre a la tarda, en les dues direccions. Aquesta situació canvià al cap de pocs mesos quan la freqüència augmentà. Des d'aquell moment incrementaren el pas notable de trens sobretot de bestiari i de soldats de la caserna de Vilafranca del Penedès.

L'any 1881 arribà, també, el ferrocarril a Vilanova i la Geltrú. Aquest fet va duplicar el nombre de trens en direcció a Tarragona, encara que els que partien d'aquesta estació es dirigien cap a Valls.

Amb el pas del temps també canviaren els tipus de locomotores. Les primeres eren de vapor i funcionaven amb carbó. Però, més endavant es substituïren per les de gas-oil i fuel. L'encant de les velles locomotores caracteritzades per una xemeneia que treia fum s'acabà, definitivament, amb l'electrificació de la xarxa.

"Passatgers, al tren!"

Quan s'inaugurà la línia Martorell - Tarragona, aquest tren feia parada a onze estacions diverses; Tarragona, Altafulla, Torredembarra, El Vendrell, L'Arboç, Santa Margarida i els Monjos, Vilafranca del Penedès, La Granada, Sant Sadurní d'Anoia, Gelida i Martorell.

Durant la construcció de la línia ferroviària, Tarragona ja comptava amb una estació entre aquesta ciutat i Reus, i Martorell també disposava de connexions cap a Barcelona. Però no comptaven amb cap tren que comuniqués aquestes dues ciutats ni les dues capitals catalanes - Tarragona i Barcelona -, vet aquí el motiu de la construcció d'aquesta línia.

Les parades passaren a ser dotze al cap de, gairebé, vint anys (1887), ja que es va construir l'estació de Sant Vicenç de Calders que es troba dins del terme municipal de El Vendrell i que va possibilitar enllaçar la línia de ferrocarril interior amb la de la costa. Les estacions i parades s'incrementaren, un cop més, amb la construcció del baixador de Lavern - Subirats.

Inicialment, en aquest nou recorregut estrenat el 1865, es comptava amb una via única, tot i que amb l'augment de noves circulacions aquesta es va duplicar. Així, entre el 1926 i el 1930 la segona via era existent entre Tarragona i Sant Vicenç de Calders. Aquest fet no es va reproduir en el tram Sant Vicenç de Calders - Martorell, ja que amb l'existència de la línia ferroviària de costa que passava per Vilanova i la Geltrú aquest va deixar de tenir protagonisme i es convertí en un tram de segona. Tot i això, finalment, a la meitat dels anys 80 i 90 van poder comptar amb doble via.

Citar com anecdòtic que, durant la commemoració del 150 aniversari de la línia Martorell - Tarragona, el compositor Carles Sanz creà un conjunt de peces musicals breus cada una d'elles dedicades a les poblacions on la línia feia parada.

L'impacte al territori

L'arribada del tren va ser vista, per alguns, com un monstre que feia un soroll espantós i que no parava de treure molt de fum, per alguns altres com un cavall amb rodes que anava a gran velocitat i d'altres el van rebre com una màquina ferotge que els feia competència. Tot i això, per tots ells, la línia ferroviària amb el trajecte Tarragona - Martorell, a més de suposar una millora en les connexions i el transport, va ser un motor de canvi en les seves vides.

Les vies i les barres de ferro que les conformen van anar transformant el paisatge per donar pas a un transport, fins al moment, més veloç als existents que es movien per camins i carreteres.

Aquest nous camins van beneficiar l'activitat econòmica, especialment la vitivinícola i agrària, del Penedès i el Tarragonès, ja que les empreses van trobar noves vies de comercialització i exportació podent arribar als dos ports catalans més importants, el de Tarragona i el de Barcelona. A més, va incentivar l'aparició de nous negocis i empresaris i va generar en el cas, per exemple, de Vilafranca del Penedès que s'ubiquessin magatzems de vi al voltant de l'estació municipal.

En un àmbit més personal i social, la gent es va anar familiaritzant amb aquest nou transport, el qual es convertí indispensable en les seves vides quotidianes.

La línia ferroviària entre Tarragona i Martorell va suposar una revolució industrial en tots els aspectes. Malgrat això, amb l'aparició de la nova línia de costa que passava per Vilanova i la Geltrú, aquesta connexió va perdre importància i protagonisme. Avui dia, per exemple, només utilitzen aquesta línia de trens, per transportar mercaderies, una dotzena d'empreses, entre elles Seat de Martorell.

D'altra banda, aquesta s'ha vist obligada a conviure, també, amb els Trens de Gran Velocitat, pels quals s'han construït, en alguns trams, línies paral·leles.