Ja des dels inicis de la civilització la pedra ha estat un material emprat i present per a facilitar la vida als humans; podem recordar com els romans utilitzaven aquesta matèria prima per a construir els seus espais lúdics o com els prehistòrics, concretament durant l'edat de pedra, en realitzaven eines.
També, durant l'edat mitjana la pedra tingué la seva importància.

Per aquest motiu des de femTurisme us volem proposar una ruta "circular" que transcorre per la zona central de la província de Girona i que podem dur-la a terme per trams.

---

Hem realitzat una selecció de pobles medievals que es troben, exactament, per la comarca del Gironès, la Garrotxa i el Baix Empordà, per tal de que us endinseu i deixeu volar el temps en poblets o grans ciutats construïts pedra sobre pedra, la qual cosa dóna als seus carrers un to grisenc.

Una ruta realitzable en qualsevol època de l'any i que podeu adaptar segons les vostres preferències!

L'edat Mitjana, una època d'esplendor de Catalunya

L'any 1000, aproximadament, és una data remarcable en la història catalana ja que és quan s'ubica el naixement de Catalunya amb identitat pròpia i diferenciada d'altres regions que existien en el moment.

La independència de Catalunya esdevingué com a conseqüència del trencament del pacte de vassallatge del rei franc per part de Borrell II, el qual era marquès de Catalunya i nét de Guifré el Pelós. També, fou en aquest segle quan els comtats esdevenen independents. Almenys, fins al segle XV.

Els comtats es crearen per tal de garantir la defensa de la marca Hispànica enfront al Al-Andalus ja que els emperadors no es podien fer càrrec del territori personalment i d'aquesta manera, aquestes fraccions del territori eren administrades per un comte.

En aquell moment, la Catalunya Vella es trobava dividida en sis comtats; un d'ells el de Girona – Besalú.

S'entén com a Catalunya Vella la regió que adoptà, inicialment, el nom de Catalunya. Aquest territori era format per la part nord de Catalunya fins la conca del Llobregat, l'Anoia, el Segre i Montserrat.

El Comtat de Girona

Com hem comentat anteriorment, un dels comtats que es creà al segle VIII fou el comtat de Besalú – Girona que, posteriorment, es separaren (finals del segle XI).

El comtat de Girona anava des de la mar Mediterrània fins al Montseny i  la Tordera.

La ruta que us presentem aquest mes la iniciem a la ciutat de Girona .

I per a fer-ho hem de destacar la figura d'un personatge històric i rei dels francs durant l'any 768 i 814, Carlemany, al qual se li atorgà la conquesta, simbòlica, dels territoris que es troben situats al sud dels Pirineus. Exactament, fou l'any 785 quan Girona passà sota el seu poder.

Hi ha mostres vives que ens indiquen la presència d'aquest a Girona , com és la Torre de Carlemany (campanar romànic de la Catedral de Girona) i la cadira de Carlemany.

Però, abans de visitar aquests dos elements us recomanem que us apropeu a les muralles que es troben a la riba meridional de l'Onyar i resseguiu els carrerons uniformes de la ciutat.

La muralla està construïda amb la coneguda pedra de Girona, que és un tipus de roca calcària i que s'extreia de les pedreres que s'ubicaren, antigament, a l'entorn de la vila.

D'aquesta pedra, també, estan fetes la façana principal i les escales de la catedral, el pont de pedra, el palau dels Agullana, entre altres edificis.

A més, si visitem aquesta ciutat durant el més de maig podem gaudir dels carrers engalanats de flors diverses ja que s'hi celebra, anualment, l'esdeveniment “Girona en temps de flors”.

Les viles medievals de la zona volcànica

Un cop visitada la ciutat de Girona ens dirigirem a Santa Pau (Garrotxa). Ens hi desplaçarem a través de la carretera nacional N-IIA, que enllaçarà, més tard, amb la comarcal C-66.

Santa Pau formava part del comtat de Besalú. Aquest últim, era durant el segle VIII part del comtat de Girona del que al segle IX se n'independitzà.

El poble es troba al bell mig del Parc Natural de la zona volcànica de la Garrotxa. Però, en aquesta ocasió, no parlarem del Volcà de Santa Margarida ni de la Fageda d'en Jordà sinó que ens centrarem en la pròpia vila medieval que és digna de visitar, tot  i que si després de voltar per aquesta us sobra temps i en teniu ganes podeu fer una passejada pel seu entorn natural.

Vegeu la ruta "Volcans i altres encants de la Garrotxa".

La Baronia medieval de Santa Pau va ser declarada conjunt historicoartístic l'any 1970. En ella podem gaudir de la tranquil·litat que ens transmet la seva plaça Major porxada, coneguda com la Firal dels Bous, la qual es presidida per l'església gòtica de Santa Maria. Les cases situades a l'entorn de la plaça es troben adossades a la muralla.

D'aquesta època, també,  val la pena visitar el seu gran castell de planta quadrada, el qual ha esdevingut tot un símbol de Santa Pau.

Després de gaudir d'aquest poble que conserva la seva estructura medieval i que l'empedrat del seus carrers han vist passar tants anys ens dirigirem cap el municipi medieval català per excel·lència, Besalú.

Per a fer-ho agafarem la carretera GI-524 i, després, l'autovia A-26.

Aquesta vila comtal nasqué a partir de l'establiment del castell de Besalú a dalt del turó de Santa Maria. Posteriorment, s'anà vestint la ciutat amb altres edificis dins del recinte emmurallat; com per exemple, el conegudíssim pont de Besalú, que donava accés a la vila, l'església del Monestir de Sant Pere, la Cúria Reial (la qual ens desvetlla el gran poder polític que tingué aquest municipi en època medieval), la Casa Llaudes, la plaça Major i el Call Jueu amb el Miqvé (banys jueus).

A Besalú, també, hem de destacar la presència del comte Tallaferro, el qual deixà la seva petjada en aquesta vila i on avui hi trobem un carrer que porta el seu nom. No us oblideu de passejar-vos-hi!

L'empremta de la pedra al Baix Empordà

El Baix Empordà també ofereix bonics racons creats i construïts amb pedra, Torroella de Montgrí n'és un exemple.

El nucli antic de Torroella de Montgrí es troba envoltat per la muralla, de la qual se n'han conservat diverses parts com, per exemple, la torre de les Bruixes i el portal de Santa Caterina.

Al cor de Torroella hi regna la Plaça Major, punt neuràlgic del municipi. En aquesta plaça porticada s'hi uneixen diversos carrers i hi trobem ubicada la casa de la vila i la capella barroca de Sant Antoni.

Uns dels carrers que s'aboquen a la Plaça Major són el carrer Major i el carrer de l'Església, els quals acullen al llarg del seu tram edificis de gran importància (la casa Hospital, la casa Sastregener...).

També, Torroella, com era comú en època medieval, compta amb un castell, el castell del Montgrí. Aquest s'eleva dalt de la muntanya de Montgrí.

En aquesta comarca, també, us volem recomanar que visiteu la vila de Palau-Sator, un poble on sembla que s'hagi aturat el temps.

Palau-sator, també, ha conservat l'estructura  medieval del seu nucli antic. Avui dia, encara, hi podem apreciar el traçat de la muralla. Si ens endinsem a l'interior de casc antic a través de la Torre de les Hores i ens passegem pel carrer del Portal, arribarem a la plaça del Castell on s'alça aquest edifici declarat Bé cultural d'Interès Nacional.

Inicialment, aquest castell s'edificà damunt un petit turó, el qual, finalment, esdevingué el centre del municipi.

De tornada al Gironès per Madremanya

El proper poble caracteritzat per la pedra, que us recomanen en aquesta ruta, és Madremanya al Gironès.

Però abans d'arribar a aquest últim municipi és recomanable aturar-nos a Sant Martí Vell, el qual és un altre municipi que conserva la seva ordenació típica medieval, com la majoria dels que hem conegut fins ara. Tot voltant per aquest podreu comprovar que era un municipi ric en aigua ja que hi ha múltiples fonts pels racons del seu terme.

Madremanya destaca per la seva església dedicada a Sant Esteve i els carrerons empedrats que es belluguen al seu voltant. És del tot recomanable passejar pel carrer de la creu o el de les mosques, entre altres.

En aquest últim municipi, també, és visita obligada el barri del Padró, el qual duu aquest nom perquè en aquesta zona s'hi va trobar la pedra de les tradicionals ofrenes.