Barcelona és una ciutat de mil cares, mil colors, mil olors, mil sabors i mil sensacions. En aquesta ruta abordarem la Barcelona Modernista, que va revolucionar la ciutat, no només artísticament parlant, sinó econòmica, cultural i socialment. Actualment, Barcelona és indiscutiblement una ciutat modernista. Tal com ho mostren els edificis de l’estil que han estat declarats Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO.

La Barcelona Modernista és la Barcelona de Gaudí, la Barcelona de Puig i Cadafalch i la Barcelona de Domènech i Montaner. La Barcelona Modernista és a Ciutat Vella, a l'Eixample, a Gràcia i a Pedralbes. La Barcelona Modernista és un passeig per descobrir patrimoni material (escultura, arquitectura i pintura), però també immaterial (literatura i música).

Dins del marc de celebració del 150è aniversari de l'aprovació del Pla Cerdà, volem fer un homenatge al que aquest va significar per a la ciutat i tot el moviment artístic que, paral·lelament, el va acompanyar: el modernisme.

En aquesta ruta abordarem el modernisme barceloní sense tenir en compte Gaudí, que mereix una ruta a part per la gran quantitat d’aportacions a la ciutat.

Els orígens

La Barcelona de la Revolució Industrial, asfixiada dins de les muralles, va veure necessari que aquestes s'enderroquessin i la ciutat pogués créixer per una zona on abans havia estat prohibit construir. En aquell moment, es va plantejar un concurs per saber el millor model pel seu desenvolupament i el model guanyador va ser el Model de Cerdà. Aquest model es basava en la construcció de xamfrans d'edificis que permetien traçar carrers paral·lels i perpendiculars, a la vegada que es guanyava en qualitat de vida, ja que es pensava en l'amplitud dels carrers i les zones enjardinades per al sanejament de l'aire i la lluminositat de la ciutat. 

Tot aquest procés va coincidir amb un moviment polític, cultural i econòmic en auge a Catalunya que començà amb la Renaixença i es consolidà amb el Modernisme. El Modernisme incorporava elements artístics innovadors com el vidre, la fusta, el ferro de forja i la ceràmica, però per sobre de tot, buscava una simbologia catalanista i patriòtica, que demostrés la importància de la cultura catalana i la seva història. És un estil que busca originalitat, creativitat i antiacademicisme i que li dóna una especial importància al decorativisme tant a l'interior com a l'exterior. A més, hi ha un gust repetitiu per incorporar elements de la natura -motius florals, peixos, insectes, animals...-, per les figures ondulants i una exaltació de l'arquitectura gòtica i la seva iconografia - per recordar el passat gloriós de Catalunya, com per exemple, l'ús del drac-.

Arquitectònicament parlant, però, no només es va aplicar a edificis com el Liceu, el Palau de la Música, la Casa Amatller, la Casa Lleó i Morera, la Casa Batlló, la Casa Milà, la Sagrada Família o molts altres que són punts bàsics per al turista que visita Barcelona, sinó que també es pot veure reflectit en botigues -colmados, forns, farmàcies...- o portals.

Ciutat Vella

Iniciarem aquesta ruta per la part més antiga de la ciutat que, no obstant, va incorporar edificis i elements modernistes.

Pujant les Rambles, a la cantonada del carrer Sant Pau, ens espera el Liceu de forma majestuosa per explicar-nos la importància de la burgesia en la construcció d'edificis modernistes, no només pel seu poder adquisitiu, sinó pel seu nivell cultural. Aquest edifici va ser remodelat i decorat per l'escultor Eusebi Arnau i el pintor Ramon Casas durant els anys 1902 i 1903 i encara actualment serveix per acollir òperes de renom internacional com Aída.

A les Rambles número 91, hi trobem el Mercat de Sant Josep o més conegut com el Mercat de la Boqueria. L'entrada feta de forja i vidres acolorits és tot un espectacle. Entreu-hi per descobrir el mercat amb l'assortit més exòtic de la ciutat.

Més endavant, al número 82 de les Rambles, hi ha la Casa Bruno Quadros, una antiga paraigüeria decorada amb motius industrials. Al número 77, ens rep la Casa Doctor Genovè, una antiga farmàcia i laboratori. Al 115, l'Acadèmia de Ciències i Arts i al 121 la Farmàcia Nadal.

Sense anar gaire lluny, al carrer Canuda, hi ha l'Ateneu Barcelonès, conegut per la gran quantitat d'actes relacionats amb Catalunya i la cultura en general, i molt a prop de Portal de l'Àngel, al carrer Montsió, el Café dels 4 Gats, on es trobaven els artistes noucentistes com Casas o Russiñol, pintures dels qual es poden admirar al MNAC. Entreu en aquest Café i observeu les formes ondulants de les cadires i el famós "Tàndem" del pintor. 

Finalment, acabarem aquesta part de la ciutat amb una obra mestra, declarada Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO l'any 1998, el Palau de la Música Catalana, de Domènech i Montaner. La façana, plena de símbols catalans altre cop, ens rep cordialment, mentre que quan entrem, hom queda absorbit per la bellesa de l'arquitectura il·luminada per la gran cúpula de vidre acolorit que penja del sostre. L'edifici va ser construït per acollir-hi l'Orfeó Català i actualment encara acull concerts.  

L'eixample

Com ja hem deixat entreveure al principi, aquest és el districte modernista per excel·lència, ja que el seu desenvolupament va coincidir amb el del moviment modernista. Pujant per Passeig de Gràcia, no hi ha illa de cases que contingui algun element modernista. Els fanals banc són per tot arreu. A la cantonada amb la Gran Via de les Corts Catalanes, hi podem veure el Palau Marcet, un edifici que esdevingué el Teatre de la Comèdia i que ara és un gran cinema. Però quan arribem a la illa situada entre Passeig de Gràcia, Consell de Cent i Aragó hem de fer una parada obligada per descobrir la "Mançana de la Discòrdia". Es tracta de tres edificis molt propers els uns els altres que lluiten per saber quin és el més bell: la Casa Amatller, la Casa Batlló o la Casa Lleó i Morera.

En primer lloc, la Casa Amatller, remodelada a partir d’una construcció anterior per Puig i Cadafalch, recorda una casa flamenca i té clars elements neogòtics. A la planta baixa, s’hi poden visitar diferents exposicions temporals gratuïtes durant tot l’any.

La Casa Lleó i Morera, de Domènech i Montaner, també va ser una reforma d’una casa anterior i hi destaca la seva decoració interior per l’ús de la ceràmica, mobiliari de l’estil i els vitralls dissenyats pel mateix arquitecte.    

La Casa Batlló serà comentada a la ruta modernista dedicada a Gaudí.

A prop d’aquest triangle d’edificis emblemàtics, al carrer Aragó, hi trobarem la Fundació Antoni Tàpies. Aquesta havia estat la localització de l’Editorial Montaner i Simon, l’empresa de la família de Domènech i Montaner, l’artífex de l’obra. Remarquem d’aquesta la seva façana, conjunció de dos dels elements modernistes per excel·lència: el maó rogenc i el vidre -en forma de vitralls- de manera que imita una construcció fabril modernista. La façana està coronada per alumini en forma de fils que es distribueixen caòticament, obra creada per Antoni Tàpies.

Cal destacar també alguns edificis modernistes de la Rambla Catalunya, com la Casa Dolors Calm, la Casa Fargas, la Farmàcia Bolós o la Casa Serra. Aquesta última fa cantonada amb l’avinguda Diagonal i fou dissenyada per Puig i Cadafalch. Actualment hi trobem l’edifici seu de la Diputació de Barcelona. 

Molt a prop, a l'avinguda Diagonal, entre Roger de Llúria iBruc, ens rep la Casa de les Punxes. Aquest fou un edifici de Puig i Cadafalch encarregat per les germanes Terrades. Per això també rep el nom de "Casa Terrades". És un fantàstic edifici que recorda a l'art gòtic català europeu, amb sis torres coronades per punxes i 365 finestres, una per cada dia de l'any.

Fora de l’eix modernista

Lluny de la columna vertebral de la ciutat que conforma la zona de les Rambles i el Passeig de Gràcia, cal remarcar més patrimoni modernista.

Per començar, un edifici reconegut Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO: l'Hospital de Sant Pau, de Domènech i Montaner. Aquesta és una altra obra de genialitat que combina l’art amb la funcionalitat pròpia d'un hospital que encara avui funciona amb tota normalitat, a la vegada que es fan visites guiades diàriament.

A la zona del Parc de la Ciutadella, es pot visitar un altre conjunt modernista, el que es va construir en motiu de la celebració de l’Exposició Universal de 1888 a la ciutat. Un altre cop el maó té una gran importància en la realització de l’Arc de Triomf, de Josep Vilaseca, i del Castell dels Tres Dragons de Domènech i Montaner, Cafè - Restaurant de l’Exposició i actualment, Museu de Zoologia de Barcelona.