El carnaval, conegut altrament a Catalunya com el carnestoltes, és una festa que se celebra durant uns dies d'aquest mes, tot i que les seves dates varien segons l'any en funció del calendari lunar. Exactament, el Dijous Gras marca el seu inici i es celebra fins el dimecres de cendra, el qual marca el final d'aquesta festa i el començament de la Quaresma.

És una festa de transgressió i de diversió. La gent es disfressa, balla, canta ... tot i que segons el municipi es pot viure de diverses maneres.

L'origen d'aquesta Festa

El carnestoltes deriva d'una festa pagana, la qual pretenia lliurar-se d'aquelles privacions que arribaven acompanyades amb el període de la Quaresma, que es caracteritzava per la duresa, repressió i sacrifici. Per això, la gent feia el que no podria fer en els propers dies, sobretot, consumien quantitats desmesurades de carn porcina ja que, per exemple, en el cristianisme, durant el divendres de Quaresma està prohibit menjar carn.

Hi ha teories d'alguns estudiosos on es pensa que el nom de carnaval pot derivar de "carru navilis", el qual era un vaixell que transportava les bacanals. Una bacanal era un culte romà a Dionís/Bacus, déu del vi, on es trencava desenfrenadament amb el convencionalisme i formalitat de l'època. I, conseqüentment, es creu que aquesta festa pot tenir els seus orígens en aquesta celebració grega, en les festes saturnals romanes que celebraven la fi de l'hivern o, fins i tot, en festivitats de l'època egípcia.

Avui dia, és una festa concebuda com una diversió; on la disbauxa, la sàtira i la gresca en són els principals protagonistes.

Les persones canvien la seva identitat per transformar-se i fugir de la seva vida quotidiana, almenys, per unes hores.  Però ho fan de manera anònima ja que es disfressen, fan servir màscares...

Fins i tot, es fan bromes i crítiques mitjançant sàtires burlesques d'allò que no agrada. Si es que ja ho diu la dita popular "Per Carnaval, tot s'hi val".

Els carnestoltes més tradicionals

El Carnestoltes és una festa que es celebra arreu del món; Brasil, Venècia, Colòmbia, Cadis, Tenerife.... però cada una d'aquestes celebracions es diferència de la resta.

Actualment, a Catalunya podem agrupar el carnaval en dos tipus. El carnaval influenciat per la festa brasilera; on la música, els balls i les disfresses tenen major importància, com és el cas del conegudíssim carnestoltes de Sitges.

I els carnavals més tradicionals que posen major èmfasi en la sàtira, com és el cas de Vilanova i la Geltrú i Solsona. Un ha adoptat la vessant més de lluïment i l'altre de burla i crítica. No obstant, tant als carnavals satírics com als de lluïment, hi apareix la presència d'un personatge conegut com el rei Carnestoltes, el qual rep diversos noms segons el poble. Aquest és qui regeix el municipi durant els dies que dura aquesta celebració.

Vilanova i la Geltrú, un referent

A Vilanova i la Geltrú fa molts anys que es celebra aquesta festa. De fet, quan el General Franco prohibí el carnestoltes a tot l'estat Espanyol, l'any 1939, Vilanova i la Geltrú seguí celebrant-la de totes maneres, tot i que ho feia de manera discreta. No obstant, a partir de l'any 1976 tornà a ressorgir amb tota la seva esplendor.

Potser per la seva perseverança, aquest carnestoltes fou declarat l'any 1985 festa tradicional d'interès nacional per part de la Generalitat de Catalunya.

El carnestoltes de Vilanova s'inicia, cada any, el dijous Gras amb la xatonada, la qual acaba amb una empastifada de merenga, i el ball de Mantons. Continua el divendres amb l'Arrivo. Aquest és el moment que arriba el rei carnestoltes i es llegeix el Sermó, entre ells destaca el sermó de l'Arrivo vilanoví que en versió satírica i burlesca explica allò que està passant a Vilanova.

El dissabte és el dia que apareix el personatge del Moixó Foguer, el qual és una disfressa d'un ocell que es troba tot recobert de mel i plomes.

El diumenge de carnaval destaca per la desfilada de comparses i la guerra de caramels. Al llarg d'aquest dia els nois d'aquest municipi acostumen anar vestits amb una barretina i les noies amb un mantó de manila.

Dilluns és el moment dels cors de carnestoltes, que és un grup de cantaires que interpreten melodies conegudes amb lletres personalitzades.

I el següent dia, el dimarts, apareix la comparsa del Vidalot. El Vidalot és com una espècie de rei del carnestoltes que ajunta parelles a sorts i de manera arbitrària buscant la morbositat i expectació. La comparsa que l'acompanya espanta als que es queden bocabadats.

Tots aquests dies no es poden viure sense anar al ritme de l'himne del carnaval de Vilanova, el "Turuta".

La rellevància d'aquesta festa a Solsona

El cas del carnestoltes de Solsona és diferent al de Vilanova. Aquest es deixà de celebrar a partir de la prohibició d'aquesta celebritat l'any 1939 i no es recuperà de nou fins l'any 1971, al cap de 35 anys. No obstant, no deixà de ser un escàndol. A la premsa fou titulat com "la alegre subversión de un pueblo con sede episcopal".

Set anys més tard (1978) de la reviscuda del carnaval de Solsona se li concedí a aquest el títol de festa d'interès turístic nacional. I a dia d'avui, s'ha convertit en una de les celebracions més típiques i importants del municipi.

Un dels actes més destacats del carnestoltes de Solsona, que va ser polèmic en el seu moment, és la penjada dels rucs. Es pengen uns rucs de mentida pel coll, que simbolitzen la llegenda on s'explica el motiu pel qual els solsonins reben el nom de mata rucs ja que pujaven aquests animals lligats pel coll amb la finalitat de que es mengessin les herbes que creixien al campanar de la Torre de les hores, el qual la pobra bèstia, quan agonitzava, se li buidava la bufeta. També, aquest ruc fals deix anar aigua ruixant a tots els assistents. Aquest acte té lloc el dissabte amb el conegut mercat del Carnaval.

Els dies anteriors es celebra el Sopar Gras i el recital de música sorda, el qual aquest últim és una cercavila pel poble amb tot tipus d'estris (tapes, olles...) que facin soroll. Ambdós es realitzen el dijous gras.

El divendres té lloc la Cursa de Boits i el ball de la patacada a la plaça major. I el diumenge, sobre les nou del matí, es reparteix la sopa escaldada, la qual serveix per agafar forces per a participar al ball dels escaldats.

També, durant aquests dies es realitza el típic repartiment de figues, coca i vi blanc, que té lloc per tot el poble i on a les seves places es canta i es balla, el qual permet conèixer tot el municipi a través del seu recorregut.

Uns altres personatges emblemàtics d'aquesta festa són els gegants bojos. Aquest són com una espècie de reis carnestoltes que reparteixen mastegots amb els seus braços i que es construïren, especialment, per aquesta ocasió. Aquests, igual que tot el carnaval, ballen al ritme del pas doble "El bufi".

Per últim, cal afegir que en aquest carnestoltes solsoní les comparses que hi participen no utilitzen disfresses ja que tothom va vestit amb bates de diferents colors per diferenciar-se els uns dels altres. Com podeu veure, es tracta d'un carnaval poc comú al que estem acostumats.