Les passions són una manifestació popular que se celebren en el marc de la Setmana Santa. La Setmana Santa, que té lloc a la primavera (la data varia en funció del calendari lunar), és la festa més important del calendari cristià ja que commemora l'entrada a Jerusalem de Jesús, la mort a la creu i la seva resurrecció. No obstant això, avui dia s'ha tornat, més aviat, una festivitat de caire popular que no pas religiosa.

Un dels referents catalans d'aquesta tradició que, encara, es mantenen avui dia són la Passió d'Esparreguera i la Dansa de la mort de Verges. Un espectacle únic que no podeu deixar perdre i que a continuació us en donem més detalls.

Què representen les passions?

Les  passions són una representació teatral on es narra la vida i la mort de Jesucrist. Aquestes deriven d'un drama litúrgic de l'època medieval, conegut com a “misteris”, que es celebrava per Setmana Santa. Aquests misteris, com ja hem dit, representaven passatges de la vida de Jesús i d'altres sants.

Amb el temps, el text s'anà enriquint, així com la representació. I els misteris assoliren un caire més complex.  Conseqüentment, es començà a representar a les places dels pobles, enlloc de l'església, i intervingueren altres persones que no pertanyien al clergue, esdevenint, doncs,  una representació popular.

Ja endinsats al segle XIV els misteris es convertiren en una gran escenificació teatral.

La passió d'Esparreguera

La passió d'Esparreguera (Baix Llobregat) és una de les més antigues de Catalunya i que encara, avui dia, es manté viva.

Se'n conserva una carta, que data de l'any 1611, on un vilatà de Sant Llorenç d'Hortons feia saber als seus familiars d'Esparreguera que assistiria a veure la passió.

Doncs, es tracta d'una tradició amb un enorme passat al darrere, la qual té una gran incidència, tant als propi ciutadans del municipi, que s'hi impliquen plenament i transmeten al públic uns fets que succeïren fa dos mil anys, com als espectadors que hi assisteixen any rere any.

Antigament i fins a l'any 1860 s'escenificava a la plaça del poble. A partir de llavors es començà a representar en un lloc tancat.

Es tenen dades que indiquen que entorn el 1941 es realitzava a l'Ateneu. Fins l'any 1969 que s'inaugurà el grandiós teatre projectat pel patronat de la passió, que compta amb un aforament de 1800 persones, i es començà a representar en aquest nou espai fins a dia d'avui.

El text, que narra la vida pública, mort i resurrecció de Jesucrist, fou escrit per Ramon Torruella l'any 1960 i es troba compost per 35 escenes dividides en dues parts, una es representa al matí i l'altra a la tarda. Per tant, cal disposar de tot un dia per gaudir d'aquest espectacle que compta amb tots els ingredients d'una producció teatral única.

Entre aquests elements cal destacar la música que acompanya l'obra i que és interpretada, en directe, per una orquestra i coral.

La singularitat de l'argument teatral, així com la seva persistència temporal, generà que la Passió d'Esparreguera fos declarada festa tradicional d'interès nacional.

I és tant notable la seva significació a nivell nacional que la Federació catalana de Passions ha ubicat la seva seu en aquest municipi.

A Verges, la Dansa de la Mort

A Verges (municipi del Baix Empordà), a diferència de la passió d'Esparreguera, únicament es representen els antics misteris (passió) quan és dijous sant. No obstant això es realitza la processó de petits el dissabte sant, que és el mateix però per a infants.

Al llarg del dia de dijous els ciutadans de Verges escenifiquen la vida de Jesucrist.

Aquesta obra, igual que la passió d'Esparreguera, es troba dividida en dues parts; la primera representació té lloc a la plaça major del poble i només hi tenen accés aquelles persones que hagin comprat una entrada. I la segona té lloc quan finalitza aquesta primera representació i tothom es desplaça a l'església on, posteriorment, s'iniciarà la processó i l'obra es desenvoluparà per diferents racons del poble.

D'aquesta segona part en destaca l'escenari de la Dansa de la Mort. De fet, és la relíquia i l'element més important d'aquesta tradició/festivitat ja que és l'única dansa d'aquest gènere que s'ha conservat a Catalunya.

La Dansa de la Mort està formada per deu persones que comuniquen el missatge als que assisteixen a l'actuació; cinc d'ells realitzen una coreografia al ritme dels tocs dels tabals i van vestits d'esquelets i la resta s'encarreguen de l'ambientació i llueixen unes túniques negres.

Cal afegir que la Dansa de la Mort i, per tant, la processó de Verges compleixen unes característiques ben diferents a la passió d'Esparreguera. Tot i que el contingut és el mateix, aquesta conserva una estructura més tradicional.

Es diu que la processó de Verges podria datar de l'any 1347.

També, fou declarada festa tradicional d'interès nacional l'any 1983.

El simbolisme dels elements de la Dansa de la Mort

Els dansaires de la Dansa de la Mort duen uns instruments que estan replets de simbolisme.

Compta amb uns plats amb cendra que representen la corrupció i desaparició dels cossos, un rellotge que ens fa reflexionar sobre l'hora de la mort i la fugacitat de la vida, una bandera que representa el poder de la mort i que ningú en té escapatòria i per últim, una dalla que recull el fruit de la vida quan aquesta ja ha finalitzat.Tots aquests elements volen transmetre varis missatges.

Un és que la mort sempre arriba i cal estar preparat. Per tant, hem de ser conscients que els plaers no són eterns. I un altre significat és que la mort no diferencia edats, és un poder igualador. Tant poden morir infants, com joves o vells.

Altres Passions catalanes

També, a altres municipis de Catalunya s'escenifica la Passió.

A continuació us en citem alguns dels més rellevants:

• La Passió de Cervera, declarada tresor del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra.
• La Passió d'Olesa de Montserrat, de la qual se'n pot trobar la música pròpia enregistrada per l'orquestra simfònica del Vallès i el Cor Madrigal en motiu del 50è aniversari de la seva estrena.
• La Passió de Vilalba dels Arcs que compta amb un vi propi.
• I moltes altres...