Els carrers estrets i humits de pedra que conserva Girona ens permeten endinsar-nos al passat jueu de la vila i fer-nos una idea de com era la vida del mil·lenni passat. Girona té un dels calls més ben conservats de la península, hem aprofitar-ho. Les edificacions que encara es conserven, com la casa del Consell jueu o el cementiri a més d'un museu molt al dia, ens permeten contextualitzar el llegat jueu i veure com ha estat integrat al dia a dia dels gironins.

L'interior del Call

Els jueus es van establir a Girona entre els segles X i XIV al costat de la Catedral i amb l'actual Carrer de la Força, abans Carrer de Sant Llorenç, com a centre de l'activitat. La seva solvència econòmica i adquisició de bens immobles a la ciutat va ser molt destacada, fet que enfrontava als cristians que deixaven de rebre rendes d'aquests nous inquilins i els monarques que n'acceptaven la seva presència i els oferien protecció. Les últimes dècades de presència de jueus a Girona es caracteritzen per la forta pressió que rebien, no podien viure fora del call i si en sortien havien d'identificar-se amb un cercle vermell. D'aquest llegat en resta el Call jueu de Girona, un dels més ben conservats d'Europa i que podreu conèixer d'aprop si us adreceu a la capital del Gironès.

Començarem la passejada pel Museu d'Història dels Jueus, cal entrar per l'anomenat Centre Bonastruc ça Porta, al Carrer de la Força número 8, casa propietat d'aquest metge i filòsof, un dels membres més destacats de la comunitat, amb ressò arreu de Catalunya i amb un carrer amb el seu nom a Jerusalem Aquest museu està dedicat a totes les comunitats jueves medievals, però fa especial referència a la gironina. Ens acosta la seva història, cultura, gastronomia, costums, oficis... en definitiva, el caràcter que va permetre l'esplendor de la comunitat jueva el segle XIII, malgrat existissin forts moviments de rebuig. A més a més conté la col·lecció lapidària hebrea més important de l'Estat Espanyol. El museu està obert cada dia de 10h a 18h excepte diumenges i festius que tanca a les 15h, l'entrada és de 2 euros i permet l'ús d'una àudio-guia.

La casa de Bonastruc ça Porta juntament amb la casa Boschmonar, al número 21 del carrer de la Força es creu que és on al segle XIV hi havia situades les dues sinagogues que van coexistir durant uns anys, eren les escoles, banys i centres de culte de la comunitat jueva. Però a banda d'alguns indicis no es coneixen exactament els emplaçaments dels edificis principals de la vida jueva i per tant us recomanem caminar per aquest barri entre la Catedral i la Universitat amb els ulls ben oberts per captar tots els detalls que pugueu, gaudiu dels carrerons del casc antic de Girona.

El cementiri

Del que va ser el cementiri jueu no en trobem restes actualment, el pas dels anys les van anar enterrant, retrobant i canviant d'emplaçament en diverses ocasions. No obstant podem passejar per la zona on es trobava el cementiri anant cap al nord de la ciutat, fins als vessants de la muntanya de Montjuic, lleugerament allunyats del centre però que podrem visitar tant en transport públic com privat i a més a més trobarem un bon repertori de làpides al Museu d'Història dels Jueus.

De visita obligada a Girona

Ja que ens situem en aquesta ciutat, us aconsellem alguna de les visites imprescindibles. Primerament, la Catedral situada al nord del call, en aquest mateix terreny s'hi va ubicar una església el segle VII, que va ser convertida en mesquita durant l'ocupació musulmana entre el 715 i 785, de la qual no hi ha restes arquitectòniques. Posteriorment la primera catedral romànica es va construir el segle X i de la qual podem veure el claustre, la Torre de Carlemany, els soterranis i la sagristia. Finalment al segle XIV es va substituir la nau central per una nau gòtica, la nau gòtica més ampla del món amb 23 metres, només superada per la basílica de Sant Pere del Vaticà que en fa 25.

En segon lloc els banys àrabs, si bé aquests no són d'origen àrab sinó romà.

Finalment les cases de l'Onyar, són unes cases construïdes a finals de l'Edat Mitjana adossades a la muralla i penjant de les vores del riu, molt característiques pels seus colors ja que donen un aire divertit a la ciutat i s'han convertit en una de les imatges més comercials de la capital gironina.