<?xml version="1.0" encoding="iso-8859-1"?>
	<rss version="2.0">
		<channel>
			<title>Totes les rutes de femTurisme.cat</title>
			<link>http://www.femturisme.cat/</link>
			<language>ca</language>
			<description>Darreres rutes publicades a femTurisme.cat. Esperem que us agradin i les pugueu gaudir!</description>
			<generator>www.femTurisme.cat</generator>
			<copyright>www.femTurisme.cat</copyright>
			<image>
				<url>/_img/logo-femturisme.png</url>
				<title>femTurisme.cat | Rutes per descobrir Catalunya</title>
				<link>http://www.femturisme.cat</link>
			</image>

			
				<item>
					<title>La Patum de Berga</title>
					<link>/ca/ruta/la-patum-de-berga/</link>
					<pubDate>01/05/2013</pubDate>
					<category>Totes les rutes de femTurisme.cat</category>
					<guid>/ca/ruta/la-patum-de-berga/</guid>
					<description><![CDATA[
	La celebraci&oacute; de la festa de Corpus per excel&middot;l&egrave;ncia al Bergued&agrave; t&eacute; nom propi: la Patum.

	Hi ha qui diu que &eacute;s una festa que no es pot explicar amb paraules, que &eacute;s un sentiment i, com a tal, s&rsquo;ha de viure. Tamb&eacute; se sent dir que als berguedans noten a la pell que s&rsquo;acosta la festa, que vibra dins seu el so del tabal acostant-se, que espurnegen els ulls a mesura que la festa s&rsquo;aproxima.

	No tothom s&rsquo;ho creu. No tothom ho sent. Per&ograve; els berguedans ho intenten proclamar als quatre vents i d&rsquo;un any a l&rsquo;altre fan el compte enrere per tornar a notar la mirada de cadascuna de les comparses, per sentir l&rsquo;olor de la p&oacute;lvora, la suor, la vidalba i, com no, de la barreja.

	Tothom hi &eacute;s benvingut, nom&eacute;s cal acostar-se a la Pla&ccedil;a Sant Pere la setmana de Corpus. La festa convida a veure un veritable infern curull de foc a la pla&ccedil;a de Sant Pere.
]]></description>
				</item>

			
				<item>
					<title>Fires de flors i jardins </title>
					<link>/ca/ruta/la-patum-de-berga/</link>
					<pubDate>01/04/2013</pubDate>
					<category>Totes les rutes de femTurisme.cat</category>
					<guid>/ca/ruta/la-patum-de-berga/</guid>
					<description><![CDATA[
	L&#39;abril arriba de la m&agrave; de la primavera, l&#39;estaci&oacute; del renaixement que s&#39;allargar&agrave; fins al 21 de juny que &eacute;s quan d&oacute;na pas a l&#39;estiu.

	En aquesta &egrave;poca de l&#39;any les temperatures comencen a augmentar progressivament, els dies s&#39;allarguen, els paisatges canvien de color, neixen moltes flors, els animals comencen a aparellar-se...

	Per tot aix&ograve;, la primavera es coneix com a sin&ograve;nim de vida, joventut, bellesa i vitalitat. Tamb&eacute;, en l&#39;&agrave;mbit art&iacute;stic, aquesta &eacute;s considerada l&#39;estaci&oacute; de l&#39;amor i l&#39;alegria, tal i com exemplifica la frase feta &quot;la primavera, la sang altera&quot;.

	En aquest esclat dels sentits i de la naturalesa coincideixen moltes celebracions que commemoren el comen&ccedil;ament d&#39;aquesta &egrave;poca de l&#39;any, que es caracteritzen per una pres&egrave;ncia significativa de flors.

	Algunes de les festivitats que s&#39;organitzen al nostre territori amb aquest motiu s&oacute;n la fira de la Dama de les Flors a Torrefeta i Florejacs, Temps de Flors a Girona, la Fira de jardineria a Alpicat o Flors i Violes de Palafrugell.
]]></description>
				</item>

			
				<item>
					<title>El monestir de Sant Pere de Rodes</title>
					<link>/ca/ruta/la-patum-de-berga/</link>
					<pubDate>01/03/2013</pubDate>
					<category>Totes les rutes de femTurisme.cat</category>
					<guid>/ca/ruta/la-patum-de-berga/</guid>
					<description><![CDATA[
	El monestir de Sant Pere de Rodes, conegut tamb&eacute; com un monestir de llegenda per les hist&ograve;ries fant&agrave;stiques que el rodegen, es troba en un paratge id&iacute;l&middot;lic i buc&ograve;lic.

	Aquest es troba immergit, amb homogene&iuml;tat, en un entorn de muntanyes agrestes, al nord del Cap de Creus, on pica el mar enfurismat de la Costa Brava i encarant-se, constantment, a la tramuntana pr&ograve;pia de l&#39;Empord&agrave; i des d&#39;on domina la badia de El Port de la Selva.

	El motiu exacte de la seva ubicaci&oacute; en aquest punt de la geografia catalana &eacute;s, encara, remot. En canvi, el que s&iacute; que &eacute;s cert &eacute;s que aquest monestir, nascut i bastit enmig d&#39;un dels paisatges m&eacute;s preciosos de la Mediterr&agrave;nia,&nbsp; &eacute;s un dels monuments m&eacute;s importants de Catalunya, el qual, a m&eacute;s, ha contribu&iuml;t a crear una postal singular del territori i, m&eacute;s concretament, de El Port de la Selva.

	Antigament i des de la vessant devota, l&#39;espai de culte apropava a les persones a la divinitat. Per aix&ograve; es va convertir en un important espai de pelegrinatge.

	Avui dia, la visita en aquest monestir implica unes altres motivacions per&ograve; en el fons l&#39;inter&egrave;s per aquest continua sent la seva inq&uuml;estionable bellesa arquitect&ograve;nica i el domini que presenta sobre el paisatge on conflueixen el cel, el mar, el vent i la muntanya.
]]></description>
				</item>

			
				<item>
					<title>Isona: la reconstrucció d'un poble entre dos fronts</title>
					<link>/ca/ruta/la-patum-de-berga/</link>
					<pubDate>01/02/2013</pubDate>
					<category>Totes les rutes de femTurisme.cat</category>
					<guid>/ca/ruta/la-patum-de-berga/</guid>
					<description><![CDATA[
	Un dels episodis m&eacute;s sagnants de la hist&ograve;ria recent de Catalunya ha estat la Guerra Civil espanyola.

	Moltes poblacions catalanes van ser escenaris i testimonis de confrontacions i episodis terribles, els quals encara s&oacute;n presents en la mem&ograve;ria de la seva gent, en els seus paisatges o en les fa&ccedil;anes dels edificis.

	La poblaci&oacute; d&#39;Isona, al Pallars Juss&agrave;, va ser un dels municipis que presenci&agrave;, directament, un enfrontament b&egrave;l&middot;lic d&#39;aquesta guerra que comport&agrave; greus desperfectes, ja que el 75% dels edificis van ser enrunats o es van haver d&#39;enderrocar. I &eacute;s que Isona visqu&eacute;, durant un temps, a cavall de dos fronts - el republic&agrave; i el franquista - essent el mateix municipi l&iacute;nia fronterera entre aquests.

	Actualment, aquesta part de la hist&ograve;ria es recorda, en certa manera, gr&agrave;cies a la instituci&oacute; p&uacute;blica del Memorial Democr&agrave;tic de la Generalitat de Catalunya que contempla el coneixement i la mem&ograve;ria hist&ograve;rica com a patrimoni de tots.

	Aquesta instituci&oacute; i la poblaci&oacute; d&#39;Isona han fet possible que avui dia es puguin visitar en aquest municipi espais reconstru&iuml;ts despr&eacute;s de la Guerra. Aix&iacute; com vestigis dels enfrontaments b&egrave;l&middot;lics que es van viure intensament des de l&#39;abril de 1938 fins al gener de 1939.
]]></description>
				</item>

			
				<item>
					<title>Un circuit per a golfistes a Catalunya</title>
					<link>/ca/ruta/la-patum-de-berga/</link>
					<pubDate>01/01/2013</pubDate>
					<category>Totes les rutes de femTurisme.cat</category>
					<guid>/ca/ruta/la-patum-de-berga/</guid>
					<description><![CDATA[
	El golf &eacute;s un esport que es va comen&ccedil;ar a practicar al segle XV. Els seus or&iacute;gens provenen d&rsquo;Esc&ograve;cia, de l&rsquo;entreteniment que tenien els pastors escocesos, els quals amb bastons colpejaven c&ograve;dols que havien d&rsquo;arribar a una meta fixada.

	A Catalunya aquest esport arrib&agrave; m&eacute;s tard de la m&agrave; dels anglesos i, inicialment, era un esport vinculat a l&rsquo;aristocr&agrave;cia. L&rsquo;any passat es van celebrar els 100 anys de l&rsquo;establiment del primer camp de golf a Catalunya. Aquest s&rsquo;ubic&agrave;, el 1912, al barri de Pedralbes de Barcelona i desencaden&agrave; l&rsquo;extensi&oacute; d&rsquo;aquestes instal&middot;lacions esportives.

	Actualment, Catalunya compta, aproximadament, amb una quarantena de camps de golf, una quarantena de camps de pitch &amp; putt i una desena de camps mixtes.

	Aquests s&rsquo;estenen al llarg del territori, amb una concentraci&oacute; significativa a la costa, especialment, a la Costa Brava i a la Costa Daurada, els quals destaquen per les seves bones instal&middot;lacions que complementades amb la bona climatologia fan de Catalunya una de les destinacions m&eacute;s atractives per a la practica del golf. Per aix&ograve;, no &eacute;s estrany que se celebrin circuits i tornejos de gran popularitat al llarg de l&rsquo;any.

	Aix&iacute; doncs, voleu con&egrave;ixer alguns dels camps m&eacute;s significatius i que es troben propers a casa nostra?
]]></description>
				</item>

			
				<item>
					<title>Seguint l’obra de Puig i Cadafalch per la costa</title>
					<link>/ca/ruta/la-patum-de-berga/</link>
					<pubDate>01/12/2012</pubDate>
					<category>Totes les rutes de femTurisme.cat</category>
					<guid>/ca/ruta/la-patum-de-berga/</guid>
					<description><![CDATA[
	El moviment cultural del Modernisme deix&agrave; empremta a Catalunya i, amb difer&egrave;ncia d&rsquo;altres corrents art&iacute;stiques, present&agrave; una dimensi&oacute; especial ja que s&rsquo;estengu&eacute; per tot el territori catal&agrave; i no tan sols a les grans ciutats.

	En l&rsquo;&egrave;poca que s&rsquo;experiment&agrave; i s&rsquo;estengu&eacute; aquest moviment la situaci&oacute; de Catalunya li era favorable. Llavors es produ&iuml;a una reafirmaci&oacute; nacional i un creixement econ&ograve;mic significatiu. Per aquest motiu, aquest estil &eacute;s present en v&agrave;ries construccions: cooperatives agr&iacute;coles, f&agrave;briques, mercats, habitatges, etc.

	Pel que fa al significat del moviment del Modernisme, aquest acollia dues connotacions diverses. Per una banda, suposava la modernitzaci&oacute; quant a t&egrave;cniques de construcci&oacute;. I per l&rsquo;altra, la reivindicaci&oacute; de l&rsquo;artesania tradicional enfront un domini industrial.

	En aquest context, destacaren, especialment, tres arquitectes coneguts popularment: Gaud&iacute;, Dom&egrave;nech i Montaner i Puig i Cadafalch.

	En aquesta ocasi&oacute; us proposem realitzar una ruta partint des de part de la Costa Brava fins a la costa de Barcelona, resseguint la costa i transcorrent pel Maresme, amb la finalitat d&rsquo;observar el llegat de l&rsquo;arquitecte Puig i Cadafalch vinculat amb el Modernisme i recordant les seves paraules sobre aquest moviment &ldquo;hem aconseguit entre tots un art modern a partir del nostre art tradicional, adornant-lo amb bells materials nous i adaptant l&rsquo;esperit nacional a les necessitats del dia&rdquo;.
]]></description>
				</item>

			
				<item>
					<title>La ruta del paper per Catalunya</title>
					<link>/ca/ruta/la-patum-de-berga/</link>
					<pubDate>01/11/2012</pubDate>
					<category>Totes les rutes de femTurisme.cat</category>
					<guid>/ca/ruta/la-patum-de-berga/</guid>
					<description><![CDATA[
	Con&egrave;ixer quin &eacute;s el proc&eacute;s d&rsquo;elaboraci&oacute; del paper o com aquest ha anat evolucionant al llarg del temps s&oacute;n alguns entrellats que es poden extreure al realitzar la ruta que us proposem aquest mes.

	La Ruta del paper &eacute;s una ruta amb un component hist&ograve;ric que ens descobreix quan i com va arribar el paper a casa nostra i quina ha estat l&rsquo;evoluci&oacute; del mateix.

	La Ruta s&rsquo;est&eacute;n per tres poblacions diverses &ndash; Capellades, Igualada i Castellbisbal. A trav&eacute;s d&rsquo;aquestes coneixerem el centre neur&agrave;lgic de la producci&oacute; de paper durant els segles XVIII i XIX de la m&agrave; de Capellades, altres ind&uacute;stries artesanes de l&rsquo;&egrave;poca a Igualada i l&rsquo;evoluci&oacute; d&rsquo;aquestes, en l&rsquo;actualitat, amb la visita d&rsquo;una f&agrave;brica al municipi de Castellbisbal.

	Qu&egrave; us sembla si comencem a fabricar el nostre paper amb el que podrem escriure aquesta aventura?
]]></description>
				</item>

			
				<item>
					<title>Ruta del vi: Costers del Segre</title>
					<link>/ca/ruta/la-patum-de-berga/</link>
					<pubDate>01/10/2012</pubDate>
					<category>Totes les rutes de femTurisme.cat</category>
					<guid>/ca/ruta/la-patum-de-berga/</guid>
					<description><![CDATA[
	Com s&rsquo;ha dit en v&agrave;ries ocasions, Catalunya &eacute;s una terra de contrastos, tant que, fins i tot, els fruits que d&oacute;na s&oacute;n variats i diversos segons la zona geogr&agrave;fica on es cultiven.

	El sector vitivin&iacute;cola aix&iacute; ho exemplifica. A tot el territori catal&agrave; existeixen onze Denominacions d&rsquo;Origen, les quals ocupen una superf&iacute;cie aproximada de 70.000 hect&agrave;rees i que han generat que Catalunya esdevingui el principal productor de vi de qualitat de l&rsquo;estat espanyol.

	Aquest mes des de femTurisme us proposem con&egrave;ixer una de les onze Denominacions d&rsquo;origen mitjan&ccedil;ant la visita dels seus cellers amb hist&ograve;ria i de passejades pels seus municipis.

	(Veure ruta &ldquo;Les terres del vi del Priorat&rdquo;)

	Us proposem descobrir part del territori de Lleida i de la Denominaci&oacute; d&rsquo;Origen (D.O) dels Costers del Segre, la qual compta amb una de les rutes de vi catalanes m&eacute;s consolidades.

	Aprofiteu, doncs, i endinseu-vos al m&oacute;n del vi realitzant un passeig que vincula la gastronomia i la cultura i on la gota d&rsquo;identitat ve donada pels vins que es produeixen en aquest territori.
]]></description>
				</item>

			
				<item>
					<title>La Fira d’indians</title>
					<link>/ca/ruta/la-patum-de-berga/</link>
					<pubDate>01/09/2012</pubDate>
					<category>Totes les rutes de femTurisme.cat</category>
					<guid>/ca/ruta/la-patum-de-berga/</guid>
					<description><![CDATA[
	A finals del segle XVI i fins a, aproximadament, principis del segle XX es va experimentar un fort moviment migratori de persones que creuaven l&rsquo;Atl&agrave;ntic, emprenent un viatge a ultramar, dirigint-se fins a Am&egrave;rica a la recerca de fortuna. Aquestes persones es coneixen, avui dia, com a indians o americanos.

	Es diu que vora uns 45 milions d&rsquo;europeus, o indians, van emprendre aquest viatge al llarg del segle XIX. Entre els quals hi havia un gran nombre de catalans.

	L&rsquo;objectiu d&rsquo;aquests era, com ja s&rsquo;ha dit, fer fortuna i tornar a casa en un per&iacute;ode de temps curt que s&rsquo;acollia entre els 15 i 30 anys.

	Per aquest motiu, avui, en moltes poblacions de la costa catalana ens trobem amb l&rsquo;empremta dels indians que van tornar a casa enriquits despr&eacute;s de perseguir el seu somni, emportant-se amb ells una culturitzaci&oacute; &ldquo;americana&rdquo;.

	Alguns exemples d&rsquo;aquestes poblacions que conserven encara les petjades dels indians s&oacute;n Begur, Palafrugell i Sant Feliu de Guixols. Fins i tot, Begur celebra el mes de setembre la Fira d&rsquo;Indians. Aix&iacute; que aprofitant aquest esdeveniment, aquest mes ens dirigim a la Costa Brava per con&egrave;ixer m&eacute;s detalls dels &ldquo;indians&rdquo;.
]]></description>
				</item>

			
				<item>
					<title>Pedalant pels aiguamolls de l’Empordà</title>
					<link>/ca/ruta/la-patum-de-berga/</link>
					<pubDate>01/08/2012</pubDate>
					<category>Totes les rutes de femTurisme.cat</category>
					<guid>/ca/ruta/la-patum-de-berga/</guid>
					<description><![CDATA[
	El Parc Natural dels Aiguamolls de l&rsquo;Empord&agrave; &eacute;s una de les zones humides catalanes m&eacute;s reconegudes, juntament amb el Delta de l&rsquo;Ebre i el Delta del Llobregat. La seva dimensi&oacute; i els seus espais naturals presenten la possibilitat de realitzar m&uacute;ltiples activitats.

	La ruta &ldquo;Pedalant pels aiguamolls de l&rsquo;Empord&agrave;&rdquo; que us proposem permet descobrir alguns espais d&rsquo;aquest parc natural des de dalt d&rsquo;una bicicleta i endinsar-nos a la comarca de l&rsquo;Alt Empord&agrave;.

	L&rsquo;itinerari transcorre per les dues reserves integrals que acull el parc natural, la de les Llaunes i la dels Estanys, per arrossars i closes, boscos de ribera i prats i conreus, tot seguint la franja litoral. Per aix&ograve;, molts trams d&rsquo;aquesta ruta coincideixen amb el sender GR-92 (sender del mediterrani).

	Es tracta d&rsquo;una ruta circular de 38 km que es pot compartir amb tota la fam&iacute;lia ja que la seva dificultat &eacute;s baixa. A m&eacute;s, &eacute;s una proposta de turisme actiu que permet combinar i dur en practica, a la perfecci&oacute;, el turisme de natura ja que al llarg de tot el trajecte s&rsquo;hi troben faristols que permeten con&egrave;ixer amb major profunditat i amb exactitud la interpretaci&oacute; de l&rsquo;espai natural.
]]></description>
				</item>

			
				<item>
					<title>Un viatge amb el Tren dels Llacs</title>
					<link>/ca/ruta/la-patum-de-berga/</link>
					<pubDate>01/07/2012</pubDate>
					<category>Totes les rutes de femTurisme.cat</category>
					<guid>/ca/ruta/la-patum-de-berga/</guid>
					<description><![CDATA[
	Sota la frase &ldquo;Seu, observa i admira&rdquo; el Tren dels Llacs ens convida a emprendre un viatge que transcorre entre terra i aigua i que uneix Lleida i La Pobla de Segur tot seguint un cam&iacute; nost&agrave;lgic que ens retrocedeix en el temps.

	Una oferta de transport at&iacute;pica que ens permet descobrir i gaudir del territori per on transcorre.

	La seva antiguitat i hist&ograve;ria &eacute;s una de les principals activitats d&rsquo;aquest servei ja que es viatja amb un tren cl&agrave;ssic que &eacute;s conduit per una locomotora de vapor.

	A banda, ens permet gaudir, al llarg del recorregut, d&rsquo;un paisatge de gran bellesa i amb m&uacute;ltiples contrastos.

	El Tren dels Llacs &eacute;s tota una experi&egrave;ncia que permet observar, asseguts des del vag&oacute;, el territori de camps de conreu, aspres i agrests, de parets calc&agrave;ries i aig&uuml;es tranquil&middot;les... i al fons, potser, els cims blancs del&nbsp; Pirineu.&nbsp;

	El tren passa proper als llacs de Sant Lloren&ccedil; de Montgai i Camarasa, travessa cingles i, fins i tot, en alguna ocasi&oacute; ens permet estirar les cames ja que el tren compta amb 17 parades que ens donen la possibilitat de descobrir algun dels municipis on estaciona.

	El tren ens espera, &eacute;s l&rsquo;hora de partir!
]]></description>
				</item>

			
				<item>
					<title>Sitges, una vila accessible</title>
					<link>/ca/ruta/la-patum-de-berga/</link>
					<pubDate>01/06/2012</pubDate>
					<category>Totes les rutes de femTurisme.cat</category>
					<guid>/ca/ruta/la-patum-de-berga/</guid>
					<description><![CDATA[
	En aquesta ruta, femTurisme us convida a con&egrave;ixer el costat modernista de Sitges. &Eacute;s una ruta destinada a tots els p&uacute;blics, per&ograve; en aquest cas hem tingut una especial atenci&oacute; per aquelles persones amb mobilitat redu&iuml;da de la m&agrave; de l&rsquo;empresa Carpe Guiem. &Eacute;s per aix&ograve; que hi ha comentaris destinats espec&iacute;ficament a aquest col&middot;lectiu.

	Aquesta ruta va des de l&rsquo;interior de la poblaci&oacute; &ndash;carrer Illa de Cuba- fins a la vora del mar &ndash; el Cau Ferrat. Us convidem a descobrir la m&agrave;gia del modernisme dels segles XIX i XX que s&rsquo;ha mantingut fins a l&rsquo;actualitat passant per la m&agrave; de diferents propietaris i artistes.

	Al final de la ruta podreu veure un mapa amb les ubicacions de cada element a vivitar.
]]></description>
				</item>

			
				<item>
					<title>Un passeig pels jardins que envolten Barcelona</title>
					<link>/ca/ruta/la-patum-de-berga/</link>
					<pubDate>01/05/2012</pubDate>
					<category>Totes les rutes de femTurisme.cat</category>
					<guid>/ca/ruta/la-patum-de-berga/</guid>
					<description><![CDATA[
	Els jardins s&oacute;n terrenys on es conrea, per plaer, vegetaci&oacute; diversa de manera ordenada i que es combinen amb d&rsquo;altres elements com fonts i escultures.

	Aquests horts, com s&rsquo;anomenaven antigament abans de l&rsquo;adopci&oacute; del mot franc&egrave;s &ldquo;jard&iacute;&rdquo;, tenen una llarga tradici&oacute; que es remunta als Jardins penjants de Babil&ograve;nia.

	Tanmateix, avui dia els jardins ocupen altres funcions, a m&eacute;s de la pr&ograve;pia de plaer est&egrave;tic; permeten conservar esp&egrave;cies naturals i investigar-ne, s&oacute;n elements de suport en l&rsquo;educaci&oacute; i possibiliten la practica del turisme de natura.

	A m&eacute;s, que es converteixen en un pulm&oacute; verd i d&rsquo;aire pur en zones amb una elevada densitat de poblaci&oacute;, com &eacute;s el cas de Barcelona.

	Per tots aquests motius us convidem aquest mes a realitzar una passejada pels jardins que es troben a l&rsquo;entorn de Barcelona per emplenar els pulmons amb un gran respir d&rsquo;aire pur.

	Una ruta saludable que us portar&agrave; per les poblacions del Baix Llobregat de  Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Joan Desp&iacute;, Gav&agrave;,&nbsp;Cornell&agrave; de Llobregat i Esplugues de Llobregat.
]]></description>
				</item>

			
				<item>
					<title>Via Romànica per l’Alt Urgell</title>
					<link>/ca/ruta/la-patum-de-berga/</link>
					<pubDate>01/04/2012</pubDate>
					<category>Totes les rutes de femTurisme.cat</category>
					<guid>/ca/ruta/la-patum-de-berga/</guid>
					<description><![CDATA[
	L&rsquo;Alt Urgell, tot i ser una de les comarques catalanes m&eacute;s grans,&nbsp; &eacute;s de les que presenta una densitat de poblaci&oacute; m&eacute;s baixa. Per aquest motiu, els valors naturals i paisatg&iacute;stics s&oacute;n protagonistes en aquest territori tocant dels Pirineus.

	Tanmateix, altres valors resplendeixen en aquest paratge, com, per exemple, el valu&oacute;s patrimoni rom&agrave;nic que s&rsquo;hi conserva. En aquest indret les esgl&eacute;sies, com la de Sant Serni de Tav&egrave;rnoles, han esdevingut l&rsquo;expressi&oacute; m&eacute;s significativa de la contrada i fins i tot de Catalunya, essent declarades, moltes d&rsquo;elles, B&eacute;ns Culturals d&rsquo;Inter&egrave;s Nacional.

	La Via Rom&agrave;nica que transcorre, concretament, entre Perpiny&agrave; i Bassella ens d&oacute;na a con&egrave;ixer 53 monuments d&rsquo;art rom&agrave;nic pertanyents a l&rsquo;Alt Urgell, tot i que per la comarca se n&rsquo;estenen m&eacute;s d&rsquo;un centenar.

	Aquesta ruta, existent des de l&rsquo;any 1996, uneix esgl&eacute;sies, castells i ponts de l&rsquo;&egrave;poca.

	Aquest mes des de femTurisme us donem a con&egrave;ixer alguns d&rsquo;aquests monuments que formen part de la Via Rom&agrave;nica i que es troben integrats en petites poblacions i que conviuen amb la seva gent. Empla&ccedil;aments i llocs que, alhora, aporten un valor afegit a la ruta del Rom&agrave;nic de la Vall de Bo&iacute;.
]]></description>
				</item>

			
				<item>
					<title>Ripoll, Gastronomia i cultura</title>
					<link>/ca/ruta/la-patum-de-berga/</link>
					<pubDate>01/03/2012</pubDate>
					<category>Totes les rutes de femTurisme.cat</category>
					<guid>/ca/ruta/la-patum-de-berga/</guid>
					<description><![CDATA[
	Ripoll &eacute;s un municipi que es troba als Prepirineus, concretament on es creuen el riu Ter i el Freser, i ocupa &nbsp;la capitalitat &nbsp;de la comarca del Ripoll&egrave;s. La seva ubicaci&oacute; estrat&egrave;gica dins del territori li ha perm&egrave;s ser un lloc idoni per la immigraci&oacute; convertint-se en una regi&oacute; plural i viva en conson&agrave;ncia amb l&#39;entorn.&nbsp; Com a poble industrial, ha respectat sempre la natura, aix&iacute; com les seves tradicions, conservant d&#39;aquesta maner la seva cultura i patrimoni.

	Els or&iacute;gens de la poblaci&oacute; es creu que remunten a l&rsquo;edat de bronze ja que es trobaren destrals i algun dolmen que ho testimonien. Tanmateix, la poblaci&oacute; en aquest territori t&eacute; un pes m&eacute;s significant&nbsp; al segle IX. En aquesta &egrave;poca s&rsquo;experimenta una aglutinaci&oacute; de persones en el punt estrat&egrave;gic on es troba avui dia el municipi. Aquesta arribada massiva de poblaci&oacute; a la zona fou com a conseq&uuml;&egrave;ncia de la construcci&oacute; d&#39;un monestir benedict&iacute; per part dels francs, liderats per un personatge rellevant en la hist&ograve;ria catalana, Guifre el Pil&oacute;s.

	Aquesta dada ens despr&egrave;n, doncs, que Ripoll &eacute;s una vila repleta d&rsquo;hist&ograve;ria que ha estat cabdal en el llegat identitari de Catalunya, tant que s&rsquo;ha guanyat el sobrenom &ldquo;el bressol de Catalunya&rdquo;.

	Ripoll &eacute;s cultura, &eacute;s ind&uacute;stria, &eacute;s natura i &eacute;s gastronomia. Us animeu a con&egrave;ixer aquesta poblaci&oacute; amb m&eacute;s profunditat?
]]></description>
				</item>

			
				<item>
					<title>Les terres del vi del Priorat</title>
					<link>/ca/ruta/la-patum-de-berga/</link>
					<pubDate>01/02/2012</pubDate>
					<category>Totes les rutes de femTurisme.cat</category>
					<guid>/ca/ruta/la-patum-de-berga/</guid>
					<description><![CDATA[
	Quan es referim al territori tarragon&iacute; del Priorat, inevitablement, tamb&eacute; ho fem del seu vi.&nbsp;El Priorat&nbsp;&eacute;s una comarca de petita dimensi&oacute; reconeguda internacionalment i que ha esdevingut un referent vitivin&iacute;cola.

	La realitat actual d&rsquo;aquest territori ens fa pensar en aquella popular expressi&oacute; &ldquo;al pot petit hi ha la bona confitura&rdquo; ja que el Priorat&nbsp;no n&rsquo;&eacute;s una excepci&oacute;.&nbsp;El paisatge, la gastronomia, la tradici&oacute;, la seva gent, les pr&agrave;ctiques agr&iacute;coles... tot aix&ograve; s&oacute;n els ingredients que ofereix aquest territori amb personalitat i vi propi i que us convidem a descobrir.

	Un territori que, possiblement, pel seu terreny abrupte, caracteritzat pels coneguts costers de Llicorella, ha mantingut la seva identitat al llarg dels anys i que, alhora, li ha perm&egrave;s obtenir uns vinsd&rsquo;alta qualitat.

	El vi, el producte que identifica el Priorat, recull tots els elements i car&agrave;cter d&rsquo;aquesta terra. El vi, fruit d&rsquo;un esfor&ccedil; conjunt i un equilibri entre la tradici&oacute; i la modernitat, entre la tranquil&middot;litat i el ritme, entre vinyes i cellers, entre l&rsquo;home i la natura.

	El Priorat&nbsp;&eacute;s, doncs, un territori que no nom&eacute;s &eacute;s complaent d&rsquo;observar sin&oacute; que tamb&eacute; de tastar.

	&nbsp;
]]></description>
				</item>

			
				<item>
					<title>Endinsant-nos a la Vall de Sau - Collsacabra</title>
					<link>/ca/ruta/la-patum-de-berga/</link>
					<pubDate>01/01/2012</pubDate>
					<category>Totes les rutes de femTurisme.cat</category>
					<guid>/ca/ruta/la-patum-de-berga/</guid>
					<description><![CDATA[
	A l&rsquo;extrem oriental de la comarca d&rsquo;Osona, concretament a 50 km de la mar Mediterr&agrave;nia, s&rsquo;hi amaga una regi&oacute; natural en forma de mitja lluna que sedueix moltes mirades per la seva atractivitat, ens referim a la Vall de Sau &ndash; Collsacabra.&nbsp;

	Els elements m&eacute;s identificatius d&rsquo;aquest paisatge s&oacute;n les cingleres, d&rsquo;una altitud mitjana de 1.100 metres, juntament amb el pant&agrave; de Sau&nbsp;i el bosc de les Guilleries.&nbsp;Tanmateix, aquesta regi&oacute; natural guarda entre altiplans, la conca del riu Teri la seva vall altres atractius que doten el territori de personalitat, com s&oacute;n, per exemple, les petites poblacions a&iuml;llades i disperses que ofereixen una conservada gastronomia casolana i llegendes populars que s&rsquo;homogene&iuml;tzen amb el seu paisatge.

	Per fer un tast d&rsquo;aquest territori i deixar-nos encisar per les seves postals proposem una ruta que transcorre per tres dels municipi m&eacute;s significatius de la zona i que s&oacute;n un reflex del car&agrave;cter d&rsquo;aquesta demarcaci&oacute;.&nbsp;Aix&iacute; la ruta ens permetr&agrave; passejar pel municipi de&nbsp;Tavertet, al&ccedil;at damunt les cingleres i que preserva una poblaci&oacute; redu&iuml;da a causa del seu a&iuml;llament, com succeeix, tamb&eacute;, amb el municipi medieval de&nbsp;Rupit i Pruit&nbsp;el qual &eacute;s de visita obligada. Aix&iacute; com trepitjar els carrers del municipi de&nbsp;Folgueroles&nbsp;tot recordant el fill il&middot;lustre del poble, Jacint Verdaguer, i els espais on va trobar la seva font d&rsquo;inspiraci&oacute;.

	&nbsp;
]]></description>
				</item>

			
				<item>
					<title>La Fia-Faia, tradició nadalenca</title>
					<link>/ca/ruta/la-patum-de-berga/</link>
					<pubDate>01/12/2011</pubDate>
					<category>Totes les rutes de femTurisme.cat</category>
					<guid>/ca/ruta/la-patum-de-berga/</guid>
					<description><![CDATA[
	Encetat el mes de desembre ens trobem molt propers a la festivitat de Nadal; els carrers s&#39;engalanen i les tradicions populars tornen a reeixir rememorant les pr&agrave;ctiques que ja exercien els nostres avantpassats.

	A Catalunya les festes populars es troben, sovint, estretament lligades amb el foc, i el Nadal no n&#39;&eacute;s una excepci&oacute;. Sovint vinculem les pr&agrave;ctiques festives amb foc als mesos m&eacute;s calorosos de l&#39;any per&ograve; aquestes no nom&eacute;s se celebren durant el solstici d&#39;estiu sin&oacute; que el foc permet, tamb&eacute;, donar una c&agrave;lida benvinguda a l&#39;hivern.

	Per exemple, al Bergued&agrave;, concretament al poble medieval de Bag&agrave;, durant la nit de Nadal, el 24 de desembre, cremen de manera col&middot;lectiva el que anomenen &ldquo;faies&rdquo;, que s&oacute;n torxes vegetals. Aquesta practica tamb&eacute; &eacute;s usual al municipi de Sant Juli&agrave; de Cerdanyola.

	Aquesta tradici&oacute; convertida en una celebraci&oacute; popular es coneix, actualment, com la Fia-Faia i &eacute;s la festivitat de Bag&agrave; i de Sant Juli&agrave; de Cerdanyola que aquest mes femTurisme us convida a con&egrave;ixer i a ser-ne part&iacute;cips en primera persona, per viure aquestes dates d&#39;una altra manera.
]]></description>
				</item>

			
				<item>
					<title>La cuina de la mel</title>
					<link>/ca/ruta/la-patum-de-berga/</link>
					<pubDate>01/11/2011</pubDate>
					<category>Totes les rutes de femTurisme.cat</category>
					<guid>/ca/ruta/la-patum-de-berga/</guid>
					<description><![CDATA[
	La mel &eacute;s un producte popular i consumit per la poblaci&oacute; pels m&uacute;ltiples beneficis que presenta. Sovint aquesta &eacute;s un dels protagonistes dels moments dol&ccedil;os de les nostres vides per&ograve; alhora &eacute;s un producte desconegut.

	La ruta que femTurisme presenta aquest mes us permetr&agrave; redescobrir aquest producte tradicional &nbsp;visitant el territori del Montsec, un gran productor de mel.

	El territori del Montsec est&agrave; format per 16 municipis pertanyents a la Noguera i al Pallars Juss&agrave; que es troben a l&rsquo;ombra del mass&iacute;s. La situaci&oacute; propera a aquest mass&iacute;s els hi atribueix unes condicions naturals id&ograve;nies per a la producci&oacute; de mel.

	Aix&iacute;, el predomini d&rsquo;aquest producte i el inter&egrave;s d&rsquo;alguns restauradors de la zona han perm&egrave;s combinar la tradici&oacute; i innovaci&oacute; per donar-nos a con&egrave;ixer la cuina dol&ccedil;a de la mel. Prepareu la forquilla i el ganivet i animeu-vos a tastar aquest territori que us despertar&agrave; els sentits en m&eacute;s de 20 restaurants de la zona!
]]></description>
				</item>

			
				<item>
					<title>El camí de les cales</title>
					<link>/ca/ruta/la-patum-de-berga/</link>
					<pubDate>01/10/2011</pubDate>
					<category>Totes les rutes de femTurisme.cat</category>
					<guid>/ca/ruta/la-patum-de-berga/</guid>
					<description><![CDATA[
	L&rsquo;itinerari proposat d&rsquo;aquest mes ens suggereix resseguir les cales que esguarden i dibuixen el nostre litoral mediterrani, concretament el tram que compr&egrave;n l&rsquo;Ametlla de Mar, El Perell&oacute; i l&rsquo;Ampolla. Aquest tram de costa &eacute;s un dels m&eacute;s ben protegits i poc alterats de Catalunya.

	La ruta s&rsquo;inicia a la platja de l&rsquo;Alguer de l&rsquo;Ametlla de Mar i transcorre pel sender GR-92, el qual coincideix amb els camins de ronda d&rsquo;aquesta contrada. &Eacute;s un itinerari de baixa dificultat, realitzable en fam&iacute;lia, que ens permetr&agrave; refrescar-nos i gaudir de l&rsquo;entorn paisatg&iacute;stic i del valor natural que conformen cada una de les caletes solit&agrave;ries que es troben pel cam&iacute; i on la terra i el mar, combinats, ens ofereixen espais de gran bellesa que ens conviden a remullar-nos.

	La dist&agrave;ncia que separa l&rsquo;Ametlla de Mar i l&rsquo;Ampolla s&oacute;n 16 quil&ograve;metres. Aquests es poden realitzar, aproximadament, en quatre hores. &nbsp;Comencem?
]]></description>
				</item>

					</channel>
	</rss>

