Vilanova i la Geltrú ocupa la capitalitat de la comarca del Garraf. Es troba entre Cubelles i Sitges a mig camí, tant de la metròpoli de Barcelona com la de Tarragona. Aquest municipi s’ha format amb la unió del nucli de Vilanova de Cubelles i la Geltrú l’any 1368.

Vilanova sorgeix d’una quadra formada per caseries que existia a l’entorn castell de Geltrú, el qual i segons la llegenda el seu feudal originà malestar a molts geltrunencs per culpa de la llei que establí sobre el “dret a cuixa” i feu que molts d’ells marxessin cap al mar a l’altra banda del torrent de la Pastera on formaren Vilanova de Cubelles, fet també condicionat per les cartes que concedia Jaume I per poblar el lloc de Vilanova entre d’altres zones. Aquest va rebre la carta de poblament, exactament, l’any 1274.

Aquest municipi es proper a la costa, on hi trobem les restes del poblat d’Adarró que era una antiga vila iberoromana; el Xalet del Nin i l’ermita de Sant Gervasi, sobre d’un turó. Aquesta població és rica, culturalment parlant, ja que es troba envoltada de Museus.

El Museu del Mar ens ajuda a entendre com ha estat influenciada aquesta localitat per la costa i com han dedicat la seva vida al mar.

El Museu del Ferrocarril ofereix un viatge en el temps a través del tren i no hi pot faltar, la Biblioteca-Museu Victor Balaguer, que va ser fundada per ell mateix.També, compta amb un Centre d’Interpretació del Romanticisme i el Museu romàntic Can Papiol.

El Museu de Curiositats Marineres Roig Toqués va ser tancat l'any 2008 ja que va morir el seu propietari. Es tractava d'un museu molt peculiar de Vilanova.

Al passeig marítim hi ha la Torre Blava o de Ribes Roges datada del segle XIX i que formava juntament amb dues més el recinte fortificat de la Marina vilanovina. A més, cal destacar edificis modernistes que es troben al llarg de la ciutat, com per exemple, la Casa Renard.

Cap al seu interior i dirigint-nos a la serralada del litoral podem gaudir d’un magnífic entorn natural format pel Parc del Garraf replet de margallons, el Parc del Foix format a partir del seu pantà i Olèrdola, una talaia natural on al cim hi trobem l’església de Sant Miquel.