Viladrau

Viladrau és un municipi de la comarca d'Osona, a tocar de les Guilleries i del Montseny, això fa que el seu terreny sigui força accidentat.

El seu nucli urbà està format per carrers estrets i petits on hi trobem la plaça i l'església de Sant Martí de Viladrau documentada des de finals del segle XI. Des d'aleshores s'ha vist afectada per diferents reformes entre les que han convertit l'antic pòrtic romànic en petites capelles o en naus laterals, la més destacable és la del 1769, on es va modificar a façana barroca del temple.

Tot i aquesta estructura del nucli, el municipi té també diferents masos i cases dels segles XVII i XVIII. A més però, Viladrau és considerat un municipi d'estiueig i de residència, això fa que hi hagi grans xalets i torres, moltes d'estil modernista.

El conglomerat de tantes construccions disperses fa que hi hagi un ampli conjunt d'entitats que el formen: les Casiques, les Corts, les Índies, Masvidal, les Paitides, els Vernets i la urbanització de les Guilleries.

Viladrau té una gran vida cultural, potser vinculada al seu passat, ja que ha estat residencia de diversos literats com per exemple Guerau de Liost que va fer ús de llegendes populars per ambientar les seves obres. Altres escriptors com Josep Carner o Carles Riba, s'hi van refugiar durant la guerra civil espanyola.

Viladrau també és conegut com a lloc de naixement del famós bandoler Joan Sala i Ferrer, Serrallonga. La seva història va molt lligada amb Rocaguinarda i segons sembla molts dels seus seguidors eren de Viladrau.

A Viladrau també se li atribueixen diferents períodes de bruixeria, on les famílies dels masos del Martí i de Rosquelles van ser acusades de bruixerie.

Viladrau té riquesa per ella mateixa, ja que el seu entorn és increïble i natural. Hi trobem llocs com el Coll de Joan, el Castanyer de les nou branques, la serra de Rosquelles o el turó de Mirabell.