El municipi de Salomó està situat al sector nord-est de la comarca del Tarragonès, just al mig del triangle que formen Tarragona, Valls i el Vendrell, distanciat uns 20 km de cadascun d’ells. El riu Gaià fa de frontera natural entre el terme municipal de Salomó i el de Vespella. La vila de Salomó es troba en una fondalada formada per les muntanyes de la serra de Montferri i altres turons que l’envolten.

Salomó es va formar durant l’Edat Mitjana, quan degut a la Reconquesta, es va repoblar la zona. La primera referència documentada de la zona és de finals del segle X, principis del XI, però com a vila, la primera referència és del 1254. La població de Salomó es va veure reduïda l’any 1885 degut a una epidèmia de còlera. A més, la població es va veure afectada per la plaga de la fil•loxera que va exterminar tota la vinya i va conduir la vila a una forta crisi econòmica. Més endavant, l’arribada del ferrocarril, va compensar aquesta greu crisi.

Com a llocs d’interès d’aquesta població cal destacar l’església de Santa Maria de Salomó d’origen romànic, però que degut als seus canvis continus actualment hi predomina l’estil barroc, tot i la portalada romànica. Dins l’església es va construir entre els anys 1708 i 1715 la Capella del Sant Crist, per conservar-hi el Sant Crist de Salomó, patró de la vila venerat per tota la comarca. Dins l’església els habitants de la vila representen cada tres de maig (durant la Festa Major de Salomó) el Ball del Sant Crist, una llegenda Medieval on es narra la Invenció de la Santa Creu.

Les restes més antigues del terme es troben a la Cova Fonda o Cova dels Vergeràs, a la vora del riu Gaià. En aquesta cova s’han trobat restes de sílex i ceràmica de l’Eneolític.