Rupit i Pruit

Rupit està situat a l’altiplà del Cabrerès, a la comarca d’Osona, província de Barcelona. La seva situació és estratègica i l’origen no se sap quin és exactament. Diuen que és un poble tan vell que és de quan “Adam cagava arrupit”, però la versió oficial és que el seu nom es deu a la roca que hi ha just enmig d’aquesta franja de terra, RUPES en llatí, d’aquí sorgí el nom.

De Pruit, en canvi, s’expliquen moltes històries (com la que abans tot era un sol poble i quan es van voler separar, els de Pruit prengueren el nom de Rupit canviant algunes lletres i declararen les cases del carrer de la Pedrera -més de 5 cases juntes ja formen un poble- “Pruit” i ho anaren a inscriure a Madrid), però el nom pot venir de PRODITU, que vol dir “prominent”. Rupit i Pruit es van fusionar el 1977.

El Collsacabra és una terra de muntanya abrupte delimitada pel sud pel riu Ter i els seus embassaments (Sau i Susqueda) i pel nord baixa anant a parar a la Valld’en Bas. La part més alta és l’altiplà de Cabrera que fa uns 1.300 metres, el coll per on passa la carretera arriba a uns 1.000 metres i la característica més emblemàtica són els talls a la roca, “les cingleres”, d’uns 300m d’alçada a la part més alta i les rieres que travessen tot el territori, això el fa abundant en aigua i salts. Hem de pensar que té un índex pluviomètric de 1.200 L anuals.

Però tornem als orígens del poble. Aquestes terres ja fa un bon temps que són habitades, com ens confirmen alguns jaciments arqueològics ibers a Tavertet i L’Esquirol; fins i tot hi ha constància de diferents dolmens i la multitud de coves fa possible que hi visquessin en èpoques remotes. Després dels ibers també els carolingis s’hi assentaren i finalment durant la invasió sarraïna del segle VIII, Ausa, actual Vic, quedà buida, ja que la gent pujà a les muntanyes a refugiar-se.

Doncs aquesta és terra de castells i, sobretot, de torres de guaita. Per això al llarg de la cinglera i als punts més alts, trobem antics castells que daten del segle X (el de Fornils o del Roure, el de Cornils, el de Cabrera, etc.) i no fou menys el de Rupit, prop del cingle, l’Agullola i de la, encara dempeus, església de Sant Joan de Fàbregues. El pla de Fàbregues, doncs, fou el primer nucli habitat amb el citat castell de Fàbregues. Prova del castell de Fàbregues és l’existència de l’església de Sant Joan de Fàbregues ja al segle X. Sant Joan ha estat fins el 1878 el centre religiós del municipi, després fou substituït per l’església de dins el poble, Sant Miquel.

Després d’aquesta primera torre de guaita, tenim el castell de Rupit, propietat dels vescomtes d’Osona i senyors dels Cardona –com també el castell de Fornils- ja al segle X. Al voltant d’aquest castell hi hagué les primeres cases. Aquestes primeres cases daten del segle XII-XIII (alguna del 1286).

Del Castell sobre el poble s’ha trobat un document datat del 968, llavors pertanyent als Cardona. Aquests foren els senyors que habitaren el castell durant un temps fins que anaren a viure al castell de Cardona. Aquí hi quedaren a viure uns castlans.

La resta ja és història, el poble es va anar construint sobre la penya i es va anar fent gran. Per tenir unes mínimes nocions de la història de la vila s’ha de dir que, com tots els pobles, va passar diversos daltabaixos. Per començar, la seva època esplendorosa fou durant els segles XVI i XVII, període de temps en el qual es van construir la major part de les cases que veurem al nucli.

Però abans d’aquesta època va patir les pestes del segle XIV i els terratrèmols del 1427-1428 (Amer, Olot i Camprodon, de 6 a 8’3º a l’escala de Richter) que el van deixar despoblat pràcticament i les masies i esglésies van caure (va provocar 2.000 morts a tot el Principat en un període en què hi havia uns 200.000 habitants). Al mateix temps, el període de penúries es va incrementar amb els atacs de la revolta dels remences, on el Collsacabra fou la terra que rebé més embats. Així doncs, durant el segle XVII hi hagué una forta repoblació. I per això a la majoria de les llindes de pedra hi ha la data de construcció o reconstrucció propis d’aquests segles.

FESTES TRADICIONALS I ACTES DIVERSOS

Aplec Ermita Santa Magdalena: 23 de juliol

Festa Major de Rupit: 29 de setembre, Sant Miquel Arcàngel

Festa Major de Pruit: 30 de novembre, Sant Andreu

Pessebre vivent i Pastorets: Festes de Nadal

LLOCS D’INTERÈS

Conjunt històric de la Vila de Rupit:

• Pont penjat
• Passeig del Carreguell i la riera de Rupit
• Ferreria
• Ca l’Apotecari
• El carrer emblemàtic del Fossar
• Església de Sant Miquel Arcàngel
• Can Sallent
• Plaça dels Cavallers
• Castell medieval
• Molí d’en Marandes

Salt d’aigua de Sallent (voltants de Rupit)

Cingleres de Rupit

L’Agullola de Rupit (monument natural)

Tombes dels Bassis (voltants de Rupit)

Església de Santa Magdalena (voltants de Rupit)

Església de Sant Andreu de Pruit

Església de Sant Joan de Fàbregues (voltants de Rupit)

Església de Sant Llorenç Dosmunts (Pruit)

Castell de l’Envestida (voltants de Rupit)

Santuari de la Mare de Déu de Montdois (voltants de Rupit)

Masies de Pruit

Fundació La Fontana (Pruit) –reserva prèvia-

Ajuntament de Rupit i Pruit