Guardiola de Berguedà és un municipi ubicat a la zona nord de la comarca del Berguedà. És banyat per l’aiguabarreig dels rius Bastareny i Llobregat i el conformen un seguit de territoris i antigues parròquies.

De fet, es té constància de Guardiola de Berguedà en documents dels segles IX i X, on s’esmenten les parròquies de Brocà, Gavarrós, Gréixer i Cerdanyola i, fins i tot, es té constància de l’existència del castell de Guardiola i del monestir de Sant Llorenç prop Bagà. En un principi, el castell era una simple torre de guaita que va anar creixent fins a convertir-se en una zona amb cases, església i emmurallada. A més a més, es va confirmar la seva importància estratègica a la zona per la seva ubicació, a l’estret congost del Collet. Així doncs, fou la porta d’entrada del camí ral a la vall de Brocà. Pel que fa al monestir de Sant Llorenç prop Bagà, també tingué una gran importància a la zona, però als segles XIV i XV la crisi i els terratrèmols van anar ensorrant els edificis monacals cosa que va contribuir a la desaparició de l’abadia i va passar a ser un priorat dependent del monestir de Sant Pau del Camp.

Tot i així, cal dir que Guardiola de Berguedà va ser una població eminentment rural fins al segle XVIII, moment en que s’industrialitza la zona i es reobren antics molins o una farga per a la producció de ferro. De fet, al segle XIX s’obre una colònia industrial dins del municipi de Guardiola de Berguedà, la coneguda colònia industrial Pujol i Tomàs. Amb tot, a la zona també hi proliferen les mines que serviran per unir la zona amb Barcelona i també, amb l’estació del Clot del Moro.

Així doncs, Guardiola de Berguedà es converteix en un municipi industrial, miner i, sobretot, comercial, que s’ha hagut de reconvertir, a partir de mitjans segle XX, en un nucli encarat al turisme natural i històric.

És per això, que dins del municipi de Guardiola de Berguedà hi trobem la central hidroelèctrica i la fàbrica de ciment del Collet, on avui en dia encara s’hi treballa i s’hi fabrica part del ciment utilitzat en la Sagrada Família. També s’hi localitza la mina de petroli dels “Francesos” de Riutort de la qual, encara avui, hi brolla petroli. I, sens dubte, no ens podem oblidar de la gran quantitat d’esglésies i capelles que hi ha instal·lades en aquest municipi, la majoria d’elles disperses en el territori i de les quals destaquem la capella de Santa Eulàlia de Cal Vilella, l’església de Sant Martí de Brocà, la de Sant Andreu de Gréixer o la de Sant Genís de Gavarrós.