Esterri d’Àneu és un poble de muntanya situat a la comarca del Pallars Sobirà (Lleida) al centre de la Vall d’Àneu, del qual n’és la capital. El municipi s’ubica a la dreta del riu Noguera.

Els primers indicis que es tenen sobre aquesta població es troben en un acte de consagració de la Seu d’Urgell datat l’any 839, on hi surt esmentada l’església parroquial de Sant Pere. Al Museu Nacional d’Art de Catalunya hi conserven part dels murals decoratius de la mateixa. Tan sols les restes de l’edifici es troben a les afores d’Esterri.

Les primeres cases es construïren a peu de muntanya i sota el domini del castell, tal i com marcaven els cànons feudals de l’època. Amb el pas del temps s’han produït canvis en l’estructuració del poble que s’ha anat dividint en dues parts i s’ha anat expandint al llarg del riu.

Si ens endinsem dins del poble podrem conèixer els atractius que aquest ens amaga. A la plaça del Bon Consell es troben les restes de la façana de l’antiga església de Sant Vicenç. L’actual església també està dedicada al mateix sant. En aquesta hi va existir l’any 1624 una comunitat de canonges.

Podem travessar a l’altra banda del poble a través del pont romànic datat el segle XIII i que es troba just davant de l’església.
Al capdavall del carrer hi resta la Creu de Terme d’estil renaixentista i amb una alçada de 4,97 metres.

Des del pont romànic fins al parc de bombers, a la banda dreta del riu, podem resseguir el camí vora el riu que ens permet gaudir de la vista i la tranquil•litat d’aquest indret.

Però el lloc que ens permet conèixer millor les costums del poble és el barri vell. De fet, aquí s’hi ha reformat una casa del segle XVIII, la Casa Gassia, que reviu i interpreta la manera de viure en aquesta contrada en anys passats.

L’entorn natural que ens ofereix Esterri d’Àneu ens dóna múltiples possibilitats d’excursions. Una d’elles podria ser una passejada pel camí ral l’Escala de Linse que comunicava antigament Esterri i la Ribera d’Isil.