Estamariu és un municipi que es troba situat a la part nord oriental de la comarca de l’Alt Urgell. Fins l’any 1983 se l’anomenava Estimariu. Sembla ser que l’origen del topònim prové del basc Stamariz.

El municipi d’Estamariu comprèn la vall del torrent de les Arenes i la vall baixa del riu de Bescaran. Es troba limitat per diversos accident geogràfics entre els quals hi trobem el riu Segre, el Coll de Jou i el seu torrent, el riu Bescaran, la serra de Banat, el coll d’Arcavell, el coll d’Arques, el turó de la Guàrdia, la serra de Peçaborrosa, el roc del Cucut i el Torrent de les Carboneres.

Als afores del poble, en direcció Bescaran hi ha l’església romànica de Sant Vicenç que manté una gran influència de les formes llombardes i de les estructures basilicals. Després de l’ensorrament de la seva coberta, aquesta església es troba en fase de restauració. Dins del terme municipal d’Estamariu també hi ha les restes de l’antic monestir de Sant Vicenç de Pinsent, l’església del qual va ser construïda aprofitant una balma.

Estamariu ha estat un poble eminentment rural, basat en l’agricultura, com són els llegums el vi o l’oli; i en la cria de bestiar boví i porcí i també l’extracció de llana.

El municipi d’Estamariu celebra l’Aplec de Sant Vicenç al mes de gener, l’Aplec de Santa Cecilia al mes d’agost i la Festa Major.