A l’esquerra del riu Llobregat, a la comarca del Baix Llobregat, hi trobem el Papiol. Igual que moltes de les seves poblacions veïnes es coneix que, exactament, al Puig de la Madrona hi existí un poblat ibèric. Aquest puig rep aquest nom degut a què s’empresonà durant l’edat mitjana a una mare de família (matrona) en aquesta muntanya.

Com podem suposar, inicialment, la població era ubicada en aquest turó però a mesura que anà creixent es traslladà fins on es troba el poble actual. Vora el puig s’hi troba l’Ermita de la Salut d’estil romànic coneguda, altrament, com a Santa Eulàlia de Madrona. També, en aquesta zona hi ha un seguit d’accidents geogràfics anomenats Escletxes. Aquestes són unes esquerdes naturals que s’han format en el massís de la muntanya, obrint-se pas.

El territori on es troba el Papiol és molt accidentat. Si tenim en compte l’altitud del Puig de la Madrona, aquest es troba a 336 metres. Tot i que és un dels més baixos en comparació dels que formen part, conjuntament amb aquest, del Parc de Collserola.

Sobre l’any 1116 hi ha notícies del municipi referents al Castell ja que fou en aquest any quan el comte de Barcelona el cedí als germans Arnau com a agraïment pels seus esforços.

Degut a un moviment sísmic que afectà a aquesta zona el castell es va fer malbé però l’any 1448 fou reconstruït. Existeixen llegendes que fan incís a aquest fet.

Els germans Arnau adoptaren el cognom Despapiol. I són les primeres referències que es tenen sobre el nom del Papiol, el qual sembla ser prové d’un vegetal o planta anomenada “papiola apuntada”. Doncs, es dedueix que seria un territori ric en aquest tipus de vegetació.

Tradicionalment l’economia d’aquesta localitat provenia de la indústria. Però, des de principis del segle XX aquest municipi s’ha posicionat com a una població d’estiueig i segones residències.