Caldes d’Estrac és un municipi del Maresme que es coneix popularment com a Caldetes. El seu topònim prové de l’època dels romans, quan ja eren conegudes les seves aigües termals i se l’anomenava Aquae Calidae.

De fet, les aigües termals de Caldes d’Estrac han estat sempre el gran atractiu d’aquesta població, primer pels romans i més tard pels àrabs. Però és a l’any 1820 quan es té constància dels banys que s’acosten més als que coneixem avui en dia. És llavors quan es duen a terme unes reformes als Banys Públics i es converteixen en un establiment de prestigi. Això, juntament amb les noves comunicacions fan que Caldes d’Estrac no trigui en convertir-se en un dels centres d’estiueig més perseguits i prestigiosos de l’època.

En realitat, molts burgesos adinerats del segle XIX amb la recepta mèdica de fer un canvi d’aires prenien Caldes d’Estrac com a destí per a les seves guaricions. Això va anar convertint, mica en mica, el poble en un centre termal, ja que molts d’ells, a més, s’hi construïen les seves cases d’estiueig. Això va fer que a finals de segle, “La febre d’Or” toqués de rebot a Caldes d’Estrac i li fes viure una gran època d’esplendor amb el seu intercanvi cultural. Era a Caldetes on s’hi trobaven els “americanos”, polítics i literats que feien créixer Catalunya. Entre ells podem destacar la presència de Apel•les Mestres, Mossèn Cinto Verdaguer o de Joan Maragall que tenien com a punt de trobada un establiment anomenat “Colon”.

Caldes d’Estrac cada vegada creix més i la burgesia industrial del segle XX hi va començar a construir els seus palaus i cases modernistes i noucentistes, donant forma al Passeig dels Anglesos. La seva riquesa es va anar mantenint o, fins i tot, augmentant fins que al primer quart del segle XX es va prohibir el joc i el Casino Colon va tancar.

Però Caldes d’Estrac no és simplement el món de la burgesia. En aquest poble també s’hi manté una llegenda que explica els poders de les aigües termals per guarir una donzella del poble que es deia Leonor.

Passejar per Caldetes és del tot recomanable, deixar-se perdre pels passejos on es poden contemplar les antigues mansions dels burgesos que conserven, encara avui, tot el seu esplendor o visitar la Fundació Palau i Fabre en la qual es pot contemplar un important fons artístics de diferents referents de la cultura catalana que van compartir moments en aquesta població, la qual els va servir, molt sovint, de font d’inspiració.