Jardins de Santa Clotilde Lloret de Mar

Compartir

Els jardins

Aquests jardins de 26.830 m2 es van construir seguint el model renaixentista italià: jardins esglaonats en terrasses, àmplies vistes exteriors i vegetació autòctona ordenada harmoniosament. Són una veritable mostra de l’esperit del moviment noucentista a Catalunya.

Al llarg del seu recorregut es passa per terrasses que se superposen, camins que s’entrecreuen, rampes i escales. També s’hi troben diferents punts d’interès que intenten trencar la uniformitat del jardí, com escultures, fonts i estanys.
L'equilibri entre espai, volum i color, juntament amb el paisatge, en fan un lloc de gran bellesa estètica.

L’any 1995 la Generalitat de Catalunya va declarar els jardins de Santa Clotilde com a bé cultural d’interès nacional en la categoria de jardí històric. Es troben en perfecte estat de conservació i han estat rehabilitats recentment pel paisatgista Artur Bossy per tal de recuperar la seva essència original.

Quan l'arquitectura es fon amb el paisatge

En els eixos principals del jardí tres escales que baixen vers la placeta central i a l’esplanada superior, la vegetació adquireix una funció tant estètica com arquitectònica i escultòrica.

Les tanques vegetals de xiprers conformen unes parets que canalitzen la visió de l’espectador per remarcar diferents panoràmiques, com la baixada al mar. A la gran esplanada superior, les immenses columnes i les altes parets de xiprers retallats creen un paisatge exagerat, de natura dominada. L’efecte teatral s’amplifica amb el joc de colors: el blau del cel, el verd de la vegetació i el blanc del terra, les escultures i els àlbers.

A ambdós costats de l’eix principal, el jardí pren un aspecte més “natural”. Els parterres d’herba amb grups d’arbres dispersos, disposats en suaus pendents, fan de pont d’unió amb el paisatge exterior. Aquesta ordenació ofereix àmplies perspectives que es poden contemplar des de les placetes repartides pel jardí.

En trobar-se en un amfiteatre natural, els jardins ofereixen una àmplia panoràmica del paisatge exterior. Els miradors damunt del penya-segat mostren una vista del paisatge marí i de bona part del litoral.

La utilització d’alguna de les mateixes espècies que creixen en el paisatge circumdant fa que en ocasions sigui difícil descobrir on acaba el jardí i on comença el paisatge natural.

Els elements del jardí

El jardí està format per un conjunt d’elements que bàsicament són:

  • La vegetació
  • Les escultures
  • L’aigua

La vegetació

Als jardins predominen les espècies de clima mediterrani, sobretot arbres i arbusts de fulla perenne. Les diferents tonalitats de color verd que presenten pins, xiprers, cedres... contrasten amb els canvis estacionals de les espècies de fulla caduca, com els til•lers o els àlbers. També destaca l’ús de l’art topiària, és a dir, el retall ornamental de les plantes per crear espais arquitectònics.

Les escultures

Les escultures apareixen en tot el recorregut creant diferents punts d’interès, com el grup de sirenes en bronze de l’escultora Maria Llimona i els busts en marbre d’estil neoclàssic sobre pedestals coberts d’heura.

L’aigua

L’altre fil conductor del jardí és l’aigua, que està present de dues maneres: com a aigua en moviment en les múltiples fonts i brolladors, i com a aigua quieta en diversos estanys situats en llocs estratègics.