Castell dels comtes de Santa Coloma Santa Coloma de Queralt

Compartir
Pati d'Armes, s/n. Santa Coloma de Queralt

Una de les construccions més emblemàtiques de la vila de Santa Coloma de Queralt és el castell. Actualment, convertit en centre cultural i social de la societat colomina, guarda per als visitants vestigis importants del seu passat gòtic, renaixentista i barroc.

L’edifici documentat per primera vegada l’any 976, quan el comte Borrell i la seva dona Letgarda, el van vendre al vescomte Guitard de Barcelona. Un edifici situat als límits de la Marca, que tocava per la banda de ponent amb els confins d’Hispània.

La història del castell de Santa Coloma està íntimament lligada amb la dels seus posseïdors, la família Queralt, un dels senyorius feudals més preeminents a les marques dels comtats de Barcelona i Osona-Manresa. La baronia de Queralt s’estenia pel voltant de l’alta conca del Gaià i la serra de Queralt, comprenia no només la vila de Santa Coloma sinó que posseïa pobles i castells veïns com Aguiló. Els primers en anomenar-se Queralt foren els Gurb, una important família provinent de la Catalunya Vella que adoptà el cognom de Queralt un temps després de la possessió d’aquest castell situat a Bellprat (Anoia), prop de Santa Coloma. Una branca secundària d’aquest llinatge, els Timor, també anomenats Queralt, adquiriren a finals del segle XII tots els drets sobre el castell de Queralt. Aquests nous Queralt, abans Timor, iniciaren una nissaga de senyors de la baronia de Queralt que perdurà fins a finals del segle XVII. Foren els senyors de Santa Coloma, que llavors es convertí en el nucli feudal de la baronia i on al segle XIII edificaren un castell-palau que amb importants remodelacions, ha arribat fins als nostres dies.

El castell estigué presidit per la torre mestra, un element de defensa, de control dels camins i un visible símbol del poder feudal dels seus propietaris. És l’única torre de planta circular de la Conca de Barberà que conserva en l’actualitat el seu desenvolupament en altura. Es tracta d’un edifici de mitjans del segle XII. Mesura 26,50m d’altura i 9,45m de diàmetre exterior. La torre estava formada per cinc plantes, totes circulars i cobertes amb cúpules de pedra, excepte la superior. Actualment només en té quatre, fruit de les remodelacions dels anys vuitanta.

Entre els segles XIII-XV, es configurarà el castell gòtic. La sala noble, del segle XIII, es construí adossada al costat meridional de la torre, de pla rectangular i dos pisos carregats amb arcs de diafragma transversals. D’aquest edifici en resten dues finestres coronelles i part dels arcs i columnes. La part nord del conjunt s’erigí aprofitant la muralla, es tracta d’un edifici de quatre plantes format per una sèrie d’arcs diafragma i murs de tancament.

Als segles XVI i XVII, el castell medieval patirà una sèrie de remodelacions que el convertiran en un palau renaixentista. Les remodelacions de la segona meitat del segle XVI pretenien dotar al castell d’una estètica renaixentista. Aquesta modernització significarà una nova distribució de les cambres i sales, de les quals en conservem dues portes renaixentistes.

La construcció de la nova façana del palau de Santa Coloma obeïa a la necessitat de dotar al palau d’un element visual de presentació. La construcció de la façana consistí en la unió amb un mur recte dels dos edificis extrems del palau, el resultat seria un gran rectangle, seguint l’estètica de la façana catalana medieval, amb una porta de mig punt i ample dovellatge. La novetat renaixentista ve representada per uns torrellons avui desapareguts, i per la presència de finestres balconeres, decorats amb guardapols motllurats i mènsules-bust, esculpides en relleu i que representen personatges diversos.

Un altre canvi important dut a terme en aquest període és la construcció de l’escala magna, un exemple del millor renaixement català. L’escala es construí en una data imprecisa entre 1556 i 1572, per Antoni Vèrnia per encàrrec del baró Guerau III. A la volta de l’escala guarda una composició al tremp de cola, d’estil renaixentista, amb un tema rar en la Catalunya del segle XVI: la personificació del déu-riu Tíber. Al voltant, s’hi desenvolupa l’heràldica dels senyors de Santa Coloma, es repeteix el blasó dels Queralt-Icard en escut ovalats partits.

Actualment, el Castell dels Comtes de Santa Coloma acull l’Escola Municipal de Música, la Biblioteca, una seu del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, l’Oficina Municipal de Turisme, diferents entitats i associacions locals, espais d’exposició i sala d’actes. A més a més, compta de forma permanent amb dues exposicions de visita gratuïta: l’exposició d’aus de la Baixa Segarra, dedicada a la fauna aviar de la zona, i l’exposició Peces del Nostre Patrimoni, que compta amb diferents elements patrimonials de la vila de Santa Coloma de Queralt.

Agenda

Festa i Mercat del Tió d’Argençola

08/12/2017 ...

Llegir més...

Apunta't als nostres butlletins!

T'enviariem noves rutes, promocions, sortejos i molt més. Gaudeix de femTurisme.cat des del teu correu electrònic!